Jesús Porta: "Persones amb tremolors passen a poder escriure en quatre hores"

Perquè, quan s’afecta el sistema nerviós central, els dèficits són més marcats que quan es veu afectat el sistema cardiovascular o el locomotor. I hi ha un altre aspecte, som molt més longeus, però aquesta longevitat afecta el risc de tenir malalties neurològiques, sobre tot ictus, demències i parkinson, per la qual cosa la previsió és que augmentin encara més. Per això, a Espanya tenim una prevalença per sobre de la mitjana, perquè som més longeus.

¿Per què el cost global supera la resta de trastorns mèdics?

Cal tenir en compte tres factors: el cost farmacològic, el que està relacionat amb els recursos socials per atendre els pacients i les hospitalitzacions prolongades o la necessitat de protocols. La suma de tot provoca que el cost a Europa de les malalties neurològiques sigui més alt que el de les malalties cardiològiques, oncològiques i la diabetis juntes.

¿Per què hi ha més incidència en dones?

Perquè viuen més, i en els anys que viuen més hi ha moltes malalties més freqüents en les dones, com les demències, primera causa, amb l’ictus, de mort. En l’ictus, a les dones tardem més a diagnosticar-les, perquè hi ha un estigma de gènere.

Però també els joves pateixen malalties neurològiques. ¿Quines són les més prevalents?

La més freqüent és la migranya, que afecta com a mínim el 13% de la població i és la primera causa de discapacitat en dones de menys de 50 anys. Després estaria l’epilèpsia i després malalties més rares com l’esclerosi múltiple. També hi ha malalties neurològiques en nens, com l’espectre autista i l’epilèpsia. També pateixen migranyes i cefalees.

¿La incidència en joves també és cada vegada més alta?

La sensació és que la migranya i la miastènia greu estan augmentat. La migranya augmenta per l’estil de vida; amb més estrès i més trastorns de son. I la miastènia augmenta perquè creixen totes les patologies autoimmunitàries.

¿Quins són els principals avenços en diagnòstic?

En neurologia s’han descrit moltes malalties noves. Hem d’estar orgullosos perquè molts descobriments venen d’equips espanyols. Com l’encefalitis autoimmunitària, els nous tipus de cefalea o les noves alteracions genètiques en malalties ja conegudes com l’esclerosi lateral o el parkinson, que ens permeten entendre que no tots els pacients evolucionen de la mateixa manera. A més, en l’Alzheimer estem a punt de tenir marcadors en sang per al diagnòstic. I en el parkinson també tindrem marcadors.

¿I quines són les novetats terapèutiques?

Notícies relacionades

Catalunya farà una «avaluació emocional» del professorat com a factor clau per remuntar el sistema

El Govern adverteix que al març tornaran les restriccions d’aigua si no plou

En aquest camp estem tenint una absoluta revolució, perquè hem passat a disposar de tractaments molt específics. En el parkinson, ara tenim unes bombes subcutànies, que a sota de la pell administren un fàrmac i eviten complicacions en les fases més avançades. I per a la tremolor essencial, persones que de vegades no poden ni menjar, per mitjà d’ultrasons els millorem molt i en quatre hores passen de tenir una tremolor brutal a poder escriure perfectament.

¿Els avenços estan reduint l’elevada mortalitat?

No ho tenim encara analitzat perquè és molt complex. Però sí que hem comprovat que les unitats d’ictus han reduït més del 50% la mortalitat, que ara està per sota del 20%.