De socialitzar el sòl al mercat sense control

L’article 47 de la Constitució, que recull el dret a l’habitatge, va ser despatxat en menys de 10 minuts, malgrat que la situació llavors era similar a l’actual. La discussió amb prou feines ocupa tres folis de les 3.830 pàgines que recullen aquelles sessions per redactar la Carta Magna.

"Conec moltes famílies amb ingressos molt petits que, per necessitats de la vida, s’han vist obligades a donar, potser, fins i tot la meitat d’aquesta renda per pagar un pis de lloguer". Aquesta frase podria estar treta de qualsevol conversa dels últims mesos, tret de per dues coses. La primera és que les últimes dades assenyalen que els joves fa temps que destinen més del 50% del seu sou al lloguer, la xifra ronda ja el 60%. La segona, que aquestes paraules les va dir Baldomero Lozano Pérez, exdiputat socialista, el 1978, durant el debat de la Constitució. Llavors, Espanya vivia també una crisi immobiliària, però l’article 47 de la Carta Magna, el que recull el dret a l’habitatge, es va despatxar en uns quants minuts. Es va arribar a posar sobre la taula la socialització del sòl per garantir-lo i, també, el contrari, la supressió.

Les 67 sessions que es van celebrar al Congrés i el Senat –entre comissions i plens– van quedar registrades en el diari de sessions, i van generar més de 3.830 pàgines i van deixar un valuós testimoni dels debats que van sorgir per redactar la Constitució. En tots aquests fulls, la paraula habitatge només apareix esmentada 55 vegades, i la discussió sobre el dret "a disfrutar d’un habitatge digne i adequat" no ocupa més de tres folis. No obstant, està clar que, com ara, era una gran preocupació.

"L’habitatge ha sigut la víctima de l’especulació desenfrenada, i el dia que es faci la història econòmica dels últims 40 anys apareixerà com les fonts dels immensos patrimonis han estat en l’especulació del sòl i de l’habitatge", va asseverar el també socialista Esteban Granado Bombín en un dels debats. Tot seguit, va assenyalar que "el ric té un tractament bastant correcte", però que qualsevol parella jove que llogui un pis "està pagant de la seva renda real el 30%, el 40% i fins i tot el 50%".

Aliança Popular, l’UCD i Tamames

Fins i tot la Unió de Centre Democràtic (UCD) reconeixia el problema. "Són molt conegudes les greus deficiències que presenta l’actual situació en ordre a satisfer les necessitats d’habitatge, especialment per a les capes socials de menys renda", va admetre el diputat Perfecto Yebra, tot i que després es veurà com van voler resoldre la qüestió.

Notícies relacionades

L’article 47 de la Constitució amb prou feines va variar respecte de la redacció original, tot i que sí que es va incloure alguna paraula transcendent, mentre moltes d’altres se’n van quedar fora. En aquest text es va acabar afegint que la intenció de les polítiques públiques era "impedir l’especulació". També es va incloure que "la comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics".

També hi va haver qui va proposar el contrari. Aliança Popular, antecessor del PP, va voler suprimir l’apartat que implicava els poders públics en la defensa d’aquest dret perquè era "una simple declaració d’intencions" i UCD va plantejar que no es reconegués el dret a l’habitatge.

Temes:

Vivenda

Inicia sessió 0 Comentaris

¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?

Una fallada informàtica i l’operació sortida desborden la T4 a Madrid