Les dones reclamen més protagonisme en l’Església
Laiques i religioses pressionen perquè la seva veu s’escolti en parròquies, seminaris i facultats de Teologia
Només el 20% dels càrrecs en organismes diocesans catalans que poden ser ocupats per seglars són ostentats per dones
La plataforma Alcem La Veu ha traslladat les seves peticions al cardenal Omella aquesta setmana
Volen consells parroquials en els quals puguin decidir, sense que depengui del rector de torn
Mujeres de Alcem la Veu durante la oración en la parroquia de Santa Anna y en la manifestación del 25N contra las violencias machistas en Barcelona. /
Successos com la violació múltiple de La Manada i el moviment Me Too van suposar un sotrac general. També entre les dones de l’Església catòlica, a les bases de la qual hi va haver un "nou començament". Es va esvair la percepció que el tracte que l’Església tradicionalment reservava a les dones era un tema secundari. "El que crèiem tangencial se’ns va revelar com a troncal. Les diferències entre homes i dones en l’Església eren la causa d’abusos, discriminació i menyspreu", assenyala Noemí Ubach, portaveu d’Alcem La Veu, plataforma creada el 2018 que suma diverses entitats de dones catòliques. No partien de zero, perquè el grup Dones en l’Església, des de 1986, havia estat recorrent aquest camí. Però és un camí ardu en una institució "masclista, masculinitzada i en la qual hi ha abús de poder", en paraules de Gloria López, jove odontòloga vinculada al Casal Loiola.
Les xifres ho avalen. Segons una anàlisi que va elaborar Catalunya Religió aquest març, només el 20% de càrrecs de direcció en els organismes diocesans i interdiocesans catalans que poden ser ocupats per laics els ostenten dones. El cas més extrem és el de les facultats de Teologia: en aquestes el 100% dels llocs de decisió són ocupats per homes.
A l’altre costat de la balança hi ha Mans Unides, on el 90% de càrrecs els ocupen dones, començant per l’economista Mireia Angerri, presidenta de la delegació de Barcelona, que revela el secret: els estatuts fundacionals de l’entitat, de 1959, fixen la discriminació positiva en favor de les dones. A Càritas, el percentatge femení és del 80%. Cristina García, directora general de l’entitat a Barcelona, defensa que "igual que passa en altres àmbits, cal continuar empoderant les dones perquè assumeixin llocs de responsabilitat. Hi estem preparades".
La baixa presència femenina en llocs clau existeix malgrat que les dones són essencials. "Som les que netegem, les que ens ocupem de la logística de les parròquies, les que fem de catequistes....", enumera Ubach. "Si les dones decidíssim no anar a les parròquies, s’enfonsaria tot", adverteix Carme Ruiz, mestra jubilada, que lamenta que, malgrat això, "estem vetades en la presa de decisions".
Són dones que sense complexos es declaren feministes i que volen transformar l’Església des de dins. "Hi ha qui ens diu: ‘Si no hi esteu d’acord, anar-vos-en’. Que se’n vagin ells", fa broma. "Tenim dret a ser creients en aquesta Església", defensa Ubach abans d’afegir que "no ha de marxar ningú. Es tracta que s’escolti a tothom". "La persona en qui va confiar Jesús perquè transmetés el missatge de la resurrecció va ser Maria Magdalena. A ella li va dir ‘ves i explica-ho’. Va confiar en una dona per transmetre l’experiència més important del cristianisme", remarca.
"El masclisme, antievangèlic"
Li dona suport López: "Jesús és el primer feminista. ¿Com pot ser que l’estructura de l’Església sigui tal com és? El masclisme és antievangèlic. Ve de l’Església que al segle I va construir una estructura jeràrquica". I així fins ara.
Les seves reivindicacions són ben clares: ser al lloc on es prenen les decisions i ser tingudes en compte. En tres fronts principals: en els consells parroquials, en la litúrgia –amb el diaconat femení– i en les escoles de Teologia, on es forma els futurs sacerdots. I així ho han traslladat aquesta setmana a l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, en una reunió que ha obert un canal de comunicació.
Curiosament, aquesta mentalitat oberta la veuen més en sacerdots impregnats de l’esperit aperturista del Concili Vaticà II i no tant en els que acaben de sortir del seminari. "Veig una gran involució de formes en els sacerdots joves", adverteix Molist.
La formació dels futurs sacerdots, en mans d’homes, és un altre dels fronts oberts i dels que més preocupen. La falta d’una mirada femenina genera, apunten, un biaix en qui ha de ser el guia de la comunitat. "Són homes celibataris que no han tingut les experiències del matrimoni, de la viduïtat, dels fills, de la diversitat. ¿Com pot ser que els seus punts de vista siguin els únics vàlids?", es pregunta Ubach. "Necessitem que hi hagi dones que formin els futurs sacerdots", reclama López. I en aquest aspecte hauria d’entrar, remarquen, la teologia feminista. "La seva gran aportació enriqueix la interpretació de la Bíblia amb la visió crítica feminista dels textos, que corregeix una interpretació únicament masculina. Es tracta de sumar, no de substituir", defensa Solé. Aquesta teòloga confia que "arribarà el dia en què es prengui seriosament les facultats de Teologia i els seminaris perquè els futurs sacerdots coneguin el que és, no el que creuen que és".
Diaconat femení
El procés sinodal sense precedents obert pel papa Francesc és una porta a l’esperança. Malgrat que el diaconat femení ha quedat aparcat, aquestes dones valoren que per primera vegada el Pontífex hagi instat a "desmasculinitzar l’Església". "Les dones estem en l’agenda. Després de 2.000 anys de jerarquia, això té valor. I estem en el procés", valora Ubach, que recorre a l’humor per dir que hi ha persones a qui "els explota el cap" quan escolten aquests plantejaments de canvi. "Hi ha resistències. El canvi és una lluita de llarg recorregut".
Teresa Forcades, teòloga i religiosa de l’ordre de Sant Benet de Montserrat, opina que "el Sínode no és suficient apertura, però sí un començament. L’important és haver trencat la divisòria excloent entre pastors i ovelles". Adverteix que "hi ha grups conservadors que són obertament contraris al Sínode, però el veritable enemic és que la majoria dels fidels esperem que la solució vingui des de dalt. Quan la voluntat del poble està clara, no hi ha res que pugui aturar-la", afirma, animant les dones a actuar des de les bases.
Notícies relacionadesLes dones d’Alcem La Veu surten al carrer cada 25N per denunciar les violències masclistes, i cada 8M per defensar els drets de les dones. En aquestes manifestacions senten la incomprensió del moviment feminista civil. "De feminismes n’hi ha molts. Nosaltres també ho som. I no hem de demanar permís ni perdó", afirma Ubach.
Per combatre prejudicis i buscar sinergies, Alcem La Veu ha obert un canal de comunicació amb l’entitat Ca la Dona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Alfonso Rueda: "Per Galícia, estic disposat a acords amb Pedro Sánchez"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El Govern vol imprimir el seu segella l’agenda heretada d’Esquerra
- Confluència espiritual
- "¿Per què no un programa musical dissabte a la nit?"