Fe i Amparo, les nonagenàries que no surten de casa

Qui vagi a Letur (Albacete) aquests dies podrà comprovar que l’accés al centre històric continua tancat. Un precinte veta el pas al conjunt de cases que marquen la zona zero. El seu estat actual només es pot observar, parcialment, des de mitja costa. "I si t’hi fixes bé a la nit, està tot a les fosques..., tret d’una llumeta", expliquen alguns veïns.

Aquesta misteriosa llumeta il·lumina la vivenda de dues supervivents. La casa de la Fe i l’Amparo. Dues germanes de més de 90 anys que no han sortit de la seva llar des del matí de la riuada. Segueixen a l’interior, però no estan atrapades. Simplement han decidit que prefereixen no sortir de casa seva. Que es queden allà.

"Totes dues estan bé, afortunadament. La vivenda és a la plaça de la zona més perjudicada del municipi. Però casa seva no va resultar afectada. De fet, no es troba dins de les construccions que han de ser enderrocades per seguretat", assenyalen a aquest diari fonts del consistori.

El torrent es va desbordar a les 13.31 h d’aquell dimarts negre. Alguns veïns van poder fugir a temps, com el Carlos, que va tancar l’estanc 30 segons abans que arribés l’aigua. O l’Elena, que va haver de sortir de l’oficina de turisme per la finestra per no quedar sepultada sota la runa. D’altres no van tenir tanta sort i van ser literalment arrencats dels seus domicilis per la fúria del cabal descontrolat.

Però la Fe i l’Amparo, que segons diuen els veïns "es van refugiar quan van veure que pujava l’aigua", es van quedar a la seva vivenda. Des d’allà van ser testimonis directes de la destrucció que va arrasar el seu barri. Però, per un d’aquests miracles que es donen en aquest tipus de desastres, casa seva va resultar intacta.

"Ens coneixem tots"

No van donar la veu d’alarma, però era inevitable que els veïns comencessin a preguntar: "Som un poble petit i ens coneixem tots", repeteixen totes les fonts veïnals. Per això, al fer el recompte de la gent que faltava, de seguida van sortir els seus noms. ¿On són la Fe i l’Amparo? "Fa molt temps van tenir una botiga de teles aquí a Letur, que ja està tancada", comparteix un habitant del municipi.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Les van trobar al seu domicili. Estaven bé, sense cap intenció de sortir al carrer. ¿Per a què? Casa seva les havia salvat, són grans per moure’s a un altre lloc i allà se senten protegides. Després que els especialistes certifiquessin que el seu edifici no tenia perill de caure, no hi havia raó per la qual les haguessin d’evacuar.

Ara mateix són les dues úniques habitants del centre històric de Letur, en altres temps el més ben conservat de la província d’Albacete. Ara està destrossat; màquines i operaris s’afanyen a recuperar-lo. Els sorolls d’aquests treballs són la banda sonora del dia a dia de les dues germanes. A la nit, ni un soroll; el silenci d’un lloc deshabitat. En un poble que s’ha transformat tant en tan pocs dies, les úniques que segueixen al seu lloc, resistint a tot, són les germanes Fe i Amparo.