El debat dels fons verds

Els estudis més exhaustius realitzats fins a ara, com l’últim informe del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), apunten que cal actuar en almenys tres línies. En primer lloc, per frenar la progressió de la crisi climàtica, urgeix desenvolupar programes de mitigació per reduir emissions i promoure una transició accelerada cap a energies més sostenibles.

En segon lloc, per pal·liar els efectes immediats d’aquesta crisi, es necessiten uns programes d’adaptació, per exemple, per protegir les zones del litoral de l’augment del nivell del mar i els temporals costaners.

En tercer lloc, també fan falta fons per pal·liar les pèrdues i els danys causats per grans desastres naturals. Sobretot en països pobres on, després d’un esdeveniment així, resulta gairebé impossible aixecar el cap.

Hi ha diverses estimacions sobre quant costaria promoure cada línia d’acció. Segons apunta un informe recent de les Nacions Unides, per exemple, tan sols els programes d’adaptació per fer front a la crisi climàtica costarien entre 187.000 i 359.000 milions de dòlars a l’any. Els registres apunten que el 2019 només s’havien aconseguit mobilitzar uns 19.000 milions per al 2025. Ara, segons l’últim balanç, s’ha aconseguit arribar als 28.000 milions. Es tracta de l’increment més gran registrat des de l’Acord de París i, tot i així, tan sols cobreix un 5% de les necessitats estimades per a aquest tipus de projectes. Les anàlisis indiquen que aquesta "enorme bretxa" anirà a més en els pròxims anys, ja que la progressió de la crisi climàtica amenaça d’augmentar exponencialment aquests costos.

Zero emissions

Notícies relacionades

Catalunya identifica les millors zones per talar arbres i disposar de més aigua

La resistència als antibiòtics es dispara en senglars i granges

El mateix passa amb els costos de la transició energètica. El Fòrum Econòmic Mundial calcula que per arribar a l’objectiu de zero emissions netes es necessitarien mobilitzar entre 100 i 300 bilions de dòlars entre ara i el 2050. Una part d’aquests fons s’haurien de centrar en els països desenvolupats que han generat la major part d’emissions que han sobreescalfat el planeta i que, encara avui dia, continuen destacant com els més contaminants del planeta. Aquest seria el cas, per exemple, dels Estats Units o Europa. Però, d’altra banda, segons destaquen les anàlisis, també urgeix accelerar la transició energètica als països del sud global que encara se serveixen dels combustibles fòssils per impulsar la seva economia. "Els països desenvolupats tenen una responsabilitat històrica cap a les zones del sud global i, justament per això, han de pagar perquè aquestes puguin fer front a la crisi climàtica", assenyala Pérez i Català.

"No hi ha consens absolut sobre quants diners es necessiten, però sí que sabem que aquest problema requereix mobilitzar fons d’una manera urgent, perquè, si no actuem ja, anirà a més", destaca Bruna Cañada Roca, tècnica de justícia financera de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).