Més de 13.000 joves deixen cada any els estudis postobligatoris
Segons un estudi de la Fundació Bofill, l’alumnat amb mals resultats en les competències bàsiques de l’ESO abandona el batxillerat i l’FP més del doble que la resta. Els estudiants d’origen migrant renuncien el triple.

L’alumnat d’origen migrant abandona el batxillerat el triple que el no migrant, dada especialment ressenyable tenint en compte que l’alumnat migrant arriba notablement menys a batxillerat, malgrat que les xifres han millorat en els últims anys. El biaix de nacionalitat és encara claríssim a l’hora de triar estudis postobligatoris (segons xifres oficials, la proporció d’alumnat migrant a batxillerat hauria de ser un 30% més alta i la dels cicles formatius de grau mitjà, un 40% més baixa, per ser a la mitjana).
Aquest és una de les dades posades sobre la taula ahir a la Fundació Bofill durant la presentació de l’informe L’abandonament a batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà, dels investigadors Adrián Zancajo i Carlos Bueno. Un estudi que recull també xifres rellevants, com que l’abandonament escolar primerenc de l’alumnat amb nivells baixos en les competències bàsiques de 4t d’ESO (menys de 40 punts sobre 100) abandona tant batxillerat com FP més del doble que la resta, concretament 2,5 punts més.
L’estudi té la característica que no es tracta del resultat de cap enquesta o treball qualitatiu, sinó del seguiment, gairebé el monitoratge, del conjunt de l’alumnat català a través del RALC (el número que permet fer un seguiment d’on està matriculat cada alumne cada curs). Identificació que fa uns dies evidenciava que Educació ha perdut la pista –havien desaparegut del RALC– de 8.000 alumnes que es van quedar sense plaça en un grau mitjà d’FP aquest curs.
Seguint la pista d’aquest RALC, l’informe constata que més de 13.000 alumnes que no abandonen a quart d’ESO ho acaben fent a batxillerat o als cicles formatius de grau mitjà (CFGM). L’informe confirma també les carències de l’actual sistema d’orientació i que els dèficits del sistema afecten amb més crueltat els nois (homes), l’alumnat amb nacionalitat estrangera i amb alguna necessitat específica (NESE), que abandonen per sobre de la mitjana.
Una altra de les qüestions que l’actual estudi posa sobre la taula és que hi ha una alta concentració d’abandonament per centres: un 25% de centres de CFGM i un 22% de batxillerat tenen nivells alt o molt alt d’abandonament, "fenomen especialment significatiu en els centres de màxima complexitat", apunta Zancajo, convençut que "qualsevol mesura per lluitar contra la segregació escolar impacta també en la reducció de l’abandonament escolar primerenc". Tot està lligat.
Incrementar recursos
Aquests centres són també els que registren pitjors resultats en les competències bàsiques, per la qual cosa l’investigador té clar que una de les mesures urgents que hauria de prendre la conselleria és incrementar els recursos a aquests centres.
Notícies relacionadesDesprés de l’anàlisi, Zancajo presenta una bateria de solucions, entre les quals destaca la "universalització de l’accés a l’educació postobligatòria", és a dir, buscar la millor manera d’implementar la universalització de l’educació entre els 16 i els 18 anys. En altres paraules: ampliar l’educació obligatòria fins als 18, una cosa que Pedro Sánchez va apuntar que voldria fer "en la legislatura vinent". "És necessari tenir el debat sobre com hauria de ser l’obligatorietat en l’etapa 16-18 per encaixar-la al context català. Hi ha moltes fórmules per fer-ho, però tothom ha arribat aquí; igual que vam arribar als 16, més tard que la resta, però hi vam arribar, i ja ningú, o gairebé ningú, ho qüestiona", apunta Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill.
Una altra de les mesures seria la reserva de places per a alumnat amb necessitats específiques també en la postobligatòria, sistema d’inclusió ja normalitzat a primària i l’ESO. Zancajo proposa també un sistema de beques i identificar proactivament l’alumnat amb risc d’abandonar i desenvolupar programes compensatoris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ACTUALITAT BLAUGRANA El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc
- Evolució demogràfica Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070
- Les batalles del Madrid Florentino declara la guerra a tothom
- TELEVISIÓ I MAS Sandra Barneda
- Santa Tecla 2025 Tarragona i Mataró s'enfrontaran en un duel musical de bandes per commemorar els 100 anys del pasdoble 'Amparito Roca'
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos