CONTEXT

Invents fiasco, o no

Hi ha artefactes pensats per millorar la vida quotidiana, plens de sentit comú, però que quan es posen en pràctica acaben fallant

Cal continuar insistint-hi i confiar en enginyers i empreses, només invertint enginy i diners es prospera

Buzones de recogida neumática situados en la Gran Via, entre las calles Fluvià y Prim, en Barcelona / JORDI OTIX

Hi ha molts invents, d’una lògica aclaparadora, que acaben en fiasco. Per exemple el cine en tres dimensions, amb les seves ulleres, que ens hauria d’emocionar, però no acaba mai de quallar. Els mobles inflables, lleugers i econòmics, amb el quals diverses empreses s’han estavellat, incloent-hi Ikea, en dues ocasions. O els futuristes intents de vestits voladors, per facilitar la mobilitat espacial, que es patenten periòdicament sense ni tan sols arribar a provar-se. Són artefactes pensats per millorar la vida quotidiana, plens de sentit comú, però quan s’han assajat han fallat. Un d’aquests ha sigut la recollida d’escombraries soterrada. Els avantatges són clars: treure baluernes de l’espai públic i evitar tenir les escombraries a la intempèrie.

Recordo la grata sorpresa que vaig tenir quan vaig viure temporalment al barri de la Vila Olímpica: n’hi havia prou amb sortir al replà de cada planta per llençar la bossa d’escombraries –llavors, anava tot barrejat– per una senzilla comporta. Va ser el primer lloc on es va assajar a Barcelona la recollida pneumàtica. Al ser un barri de nova planta, es va poder experimentar aquest innovador sistema, que alliberava el carrer de contenidors. Era màgic. Però la màgia sempre amaga trucs. I aquí començaven les fallades. D’entrada, els que llençaven qualsevol cosa pel tub, fins i tot líquids; les bosses trencades; l’acumulació per embussos; les pudors, i altres problemes logístics al subsol. L’estiu passat, una vegada més, va deixar de funcionar durant uns quants dies i es van tornar a col·locar contenidors estàndard a la superfície. No obstant, invent pioner a Espanya, aquesta vegada exitós, va ser aprofitar l’energia calorífica de la incineradora del Besòs per proveir d’aigua calenta, calefacció i refrigeració el barri.

Notícies relacionades

És clar que amagar sota terra les escombraries és encertat, especialment en zones històriques i nuclis estrets. Però, finalment, els inconvenients pràctics acaben desaconsellant-ho. Ha valgut la pena intentar-ho, tot i que el sistema encara no és madur. O almenys, de moment, no millora el sistema tradicional. Però compte, només temporalment. Perquè la problemàtica per descartar-lo es refereix a un tema conjuntural de tecnologia, cost de producció i manteniment actual. El sistema de recollida, hidràulic, amb grua o pneumàtic, genera moltes fallades. També respecte a l’entrada d’aigua, oxidació, insectes i rates. Però probablement, en el futur, s’acabaran solucionant. Cal continuar insistint-hi i confiar en enginyers i empreses, només invertint enginy i diners s’aconseguirà prosperar. Jo estic convençut que, tard o d’hora, acabarem volant i que les escombraries desapareixeran del planeta per art de màgia.

Tot i que de moment no està malament fer un pas enrere. Tornar a obligar-nos a passar la vergonya d’haver de baixar cada dia fins al carrer a buscar a la calçada una rastellera enorme de cubells d’escombraries –on sempre hi ha algú recollint el que pot aprofitar–, per adonar-nos de l’absurd consum d’embolcalls que ens està devorant.

Temes:

Barcelona Ikea Cine

Inicia sessió 0 Comentaris

Un robatori de droga, després d’assassinar Valentín Moreno

"Ens amoïna la gent de les masies"