Invents fiasco, o no

Recordo la grata sorpresa que vaig tenir quan vaig viure temporalment al barri de la Vila Olímpica: n’hi havia prou amb sortir al replà de cada planta per llençar la bossa d’escombraries –llavors, anava tot barrejat– per una senzilla comporta. Va ser el primer lloc on es va assajar a Barcelona la recollida pneumàtica. Al ser un barri de nova planta, es va poder experimentar aquest innovador sistema, que alliberava el carrer de contenidors. Era màgic. Però la màgia sempre amaga trucs. I aquí començaven les fallades. D’entrada, els que llençaven qualsevol cosa pel tub, fins i tot líquids; les bosses trencades; l’acumulació per embussos; les pudors, i altres problemes logístics al subsol. L’estiu passat, una vegada més, va deixar de funcionar durant uns quants dies i es van tornar a col·locar contenidors estàndard a la superfície. No obstant, invent pioner a Espanya, aquesta vegada exitós, va ser aprofitar l’energia calorífica de la incineradora del Besòs per proveir d’aigua calenta, calefacció i refrigeració el barri.

Notícies relacionades

Així és la primera Barbie amb diabetis tipus 1: porta sensor de glucosa al braç i bolso per a la medicació

Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha

És clar que amagar sota terra les escombraries és encertat, especialment en zones històriques i nuclis estrets. Però, finalment, els inconvenients pràctics acaben desaconsellant-ho. Ha valgut la pena intentar-ho, tot i que el sistema encara no és madur. O almenys, de moment, no millora el sistema tradicional. Però compte, només temporalment. Perquè la problemàtica per descartar-lo es refereix a un tema conjuntural de tecnologia, cost de producció i manteniment actual. El sistema de recollida, hidràulic, amb grua o pneumàtic, genera moltes fallades. També respecte a l’entrada d’aigua, oxidació, insectes i rates. Però probablement, en el futur, s’acabaran solucionant. Cal continuar insistint-hi i confiar en enginyers i empreses, només invertint enginy i diners s’aconseguirà prosperar. Jo estic convençut que, tard o d’hora, acabarem volant i que les escombraries desapareixeran del planeta per art de màgia.

Tot i que de moment no està malament fer un pas enrere. Tornar a obligar-nos a passar la vergonya d’haver de baixar cada dia fins al carrer a buscar a la calçada una rastellera enorme de cubells d’escombraries –on sempre hi ha algú recollint el que pot aprofitar–, per adonar-nos de l’absurd consum d’embolcalls que ens està devorant.