Badia del Vallès serà pionera a retirar amiant en bloc el 2025
La intervenció inclourà confinaments estàtics amb ‘bombolles’ de seguretat per evitar la dispersió de fibres tòxiques / El sistema garantirà la protecció de tots els veïns
Badia del Vallès es troba a l’avantsala del repte més significatiu de la seva història: l’eliminació de l’amiant de la ciutat, protagonista en el seu paisatge urbà durant més de 50 anys. El març del 2025 el municipi, que està situat a tot just 15 minuts de Barcelona i part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), serà el primer d’Europa a emprendre unes obres en bloc, orquestrades a l’uníson al llarg i ample de la ciutat per alliberar-la d’aquest material tòxic i cancerigen amb què va ser edificada als anys 70. Aquestes obres, amb un pressupost inicial de 4,5 milions d’euros, culminen gairebé dues dècades de lluita veïnal i llargues esperes, un recorregut radiografiat en el documental de dos capítols estrenat per EL PERIÓDICO.
Les intervencions seran d’una magnitud sense precedents al continent. "Les obres s’assemblaran a una autèntica batalla campal, amb desenes d’equips treballant simultàniament", assegura José Barrios, director de la consultora ACM, encarregada de dissenyar els plecs de contractació destinats a les empreses que portaran a terme la retirada de l’amiant, actualment en elaboració. Aquest ambiciós projecte comptarà amb maquinària especialitzada i personal equipat amb vestits de protecció, essencials per evitar la dispersió de fibres tòxiques que, al degradar-se, alliberen pols cancerígena. A més, s’implementarà un sistema de confinament estàtic mitjançant estructures de bombolles: unes cobertures plàstiques a les façanes dels edificis que segellaran les vivendes per garantir la seguretat dels veïns i minimitzar els riscos de la seva salut.
L’alcalde de Badia, Josep Martínez (PSC), afirma que la finalització d’aquestes obres marcarà una fita històrica, ja que convertirà Badia en "la primera ciutat d’Europa completament lliure d’amiant". Aquest èxit serà el resultat d’una intensa pressió veïnal, la determinació de la qual ha sigut fonamental per impulsar el projecte en estreta col·laboració amb l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.
‘Bombolles’ de confinament
D’aquesta intervenció en destaca la magnitud i l’impacte visual que generarà. És insòlit que una ciutat porti a terme un procés de desamiantatge. Aquestes operacions s’associen normalment a polígons industrials i grans fàbriques apartades de l’urbs. Barrios remarca la importància de les mesures de seguretat que prendran durant tot el procés previst.
Per prevenir qualsevol risc d’exposició a l’amiant es desplegaran equips altament especialitzats. Els protocols establerts contemplen unitats mòbils que funcionen com a estacions de dutxes portàtils, equipades amb aspiradors industrials. Tots els operaris utilitzaran equips de protecció individual (epis) i se sotmetran a un exhaustiu procés de neteja en tres fases per garantir que no els quedi rastre de les perilloses fibres d’amiant als cossos.
La planificació de les obres té en compte la seguretat dels veïns, cosa que implica segellar cada edifici en el qual es realitzin treballs amb estructures temporals i recobriments plàstics. "Treballarem dins de bombolles. Es crearan compartiments amb bastides, es plastificaran les àrees afectades i es portaran a terme mesuraments constants de l’aire per assegurar que els veïns no en respirin un d’encara més contaminat", especifica Barrios.
Ladji, cap del servei d’obres de retirada d’amiant de l’empresa IDES Ibérica de Desamiantados, ubicada a Gavà i reconeguda com una de les més grans de Catalunya en aquest àmbit, detalla que els operaris s’han de sotmetre a revisions mèdiques anuals. Aquestes avaluacions tenen per objectiu controlar la salut de les vies respiratòries i detectar malalties greus relacionades amb l’exposició a l’amiant, com el mesotelioma i certs tipus de càncer de pulmó o de laringe. En aquest context, es contraposa el relat d’Antonio Ruiz Guerrero, un veí de Badia del Vallès que ha sigut diagnosticat amb càncer de pulmó, que lamenta que "cap metge li hagi preguntat si havia estat en contacte amb l’amiant".
Un cost insuficient
El pressupost per a aquest ambiciós projecte es deriva d’una subvenció de 4,5 milions d’euros atorgada per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) durant el mandat de l’anterior Govern liderat per Pere Aragonès (ERC). La subvenció va ser anunciada pel llavors president i l’anterior alcaldessa, Eva Menor (PSC), en un acte multitudinari davant els veïns de Badia el novembre del 2021. Es tracta d’un ajuda extraordinària, ja que les subvencions per a la seva retirada només s’havien atorgat en casos puntuals d’emergència, com els danys ocasionats per la tempesta de pedra a Torelló.
No obstant, la injecció de fons resultarà insuficient per poder portar a terme el complet desamiantatge del municipi, una preocupació ja expressada tant per les empreses especialitzades com pels mateixos veïns. "Aquest pressupost no serà suficient per desamiantar totes les cobertes i reposar-les adequadament", adverteix Juan José Díaz, president de l’associació de veïns de la ciutat. "Serà molt complicat que, amb aquest pressupost, s’aconsegueixi eliminar tot l’amiant i substituir-lo per material nou", advertia ja a l’agost el director de la companyia IDES, Xavier Asensio.
Díaz assegura que dimarts vinent, 5 de novembre, es portaran a terme reunions amb l’alcalde per abordar aquesta problemàtica.
Notícies relacionadesPer desamiantar tot Badia es portaran a terme dues intervencions. La primera, programada per al 2025, s’encarregarà de retirar el 70% de l’amiant present en el municipi. La segona fase, l’inici de la qual dependrà dels terminis establerts per les administracions en funció del pressupost, encara està per determinar. S’estima que la primera fase costarà aproximadament 3,5 milions d’euros; no obstant, aquesta no inclou l’eliminació de l’amiant de les cobertes ni de les canonades d’aigua, cosa que ha generat creixent preocupació entre els veïns. Aquesta primera fase, que no és trivial, inclourà la retirada de galeries d’edificis de fins a 16 pisos, així com dels tubs annexos.
"Hauria d’eliminar-se tot d’una vegada, tot i que és un èxit que celebrarem. ¡Ens ho mereixem!", afirma Concepción Jiménez, una veïna de la ciutat, que destaca que aquesta és una victòria per a les futures generacions, les més vulnerables. Per la seva banda, el nou director de l’Agencia Catalana de Residus, Albert Planell, ha assenyalat en declaracions a aquest diari que l’agència es compromet a assegurar que Badia sigui municipi lliure d’amiant: "Estudiarem un increment de les ajudes si es donés el cas que els recursos actuals fossin insuficients pels objectius plantejats".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apunt ¿Ocupats o imbècils?
- Ariadna Gil: "La mirada a una dona que abandona la seva família és diferent que si ho fa un home"
- Reestructuració bancària Espanya pagarà demà 4.575 milions del rescat europeu a la banca del 2012
-
Ofert per
- Mobilitat urbana Barcelona recupera el projecte per portar la línia 2 del metro a Montjuïc