S’enlaira amb èxit la missió de defensa contra asteroides

Es tracta d’un fet històric. Europa acaba de llançar la seva primera missió de defensa interplanetària per estudiar com destruir un asteroide. El projecte, batejat com a Hera en honor a la deessa grega, es va enlairar ahir des de l’emblemàtica base de cap Canaveral a bord d’un coet de SpaceX. "Aquesta missió pretén demostrar que la humanitat està preparada per fer front a la potencial amenaça d’un asteroide", van afirmar, entusiasmats, des de la sala de control de l’Agència Espacial Europea (ESA) després de l’enlairament d’aquesta emblemàtica missió.

La sonda europea inicia així un viatge de dos anys cap als asteroides Dídim i Dimorfs, situats a més d’11 milions de quilòmetres del nostre planeta. Aquestes enormes roques espacials, més grans que la Torre Eiffel i el Burj Khalifa, van ser colpejades per la missió DART de la NASA, la primera llançada per la nostra espècie per desviar l’òrbita d’un asteroide. Ara, dos anys més tard, Hera s’hi tornarà a acostar per entendre l’impacte real d’aquest cop, desentranyar-ne l’estructura interna i trobar els seus punts febles. ¿L’objectiu? Recopilar tota la informació possible per entendre com destruir un asteroide.

Notícies relacionades

"No era només ensenyar a llegir, sinó crear consciència"

La indústria de la longevitat creix al ritme de la IA

Els responsables de la missió expliquen, en to jocós, que aquest és el tipus de projecte que haurien necessitat els dinosaures per salvar-se de l’extinció. Sobretot perquè se sap que, igual que va passar als tiranousares i als seus congèneres en el seu dia, en algun moment podria tornar a aparèixer un asteroide gegant que es dirigeixi cap al nostre planeta. Per això mateix, per evitar el més catastròfic dels escenaris, fa anys que les grans agències espacials del món treballen en veritables plans de defensa planetària per detectar i desviar aquest tipus d’amenaces extraterrestres. Hera, de fet, enfocarà la seva missió a buscar el taló d’Aquil·les d’aquestes roques gegants espacials que vaguen per l’espai i que, algun dia, podrien dirigir-se a la Terra.

La missió d’Hera s’haurà d’enfrontar a un mes de maniobres espacials per desplegar tot el seu instrumental i posar rumb als asteroides. Aquesta etapa serà monitoritzada fins al més mínim detall per una xarxa d’antenes situades a Espanya, Alemanya, Austràlia i els EUA. Entre elles destaquen les del Centre de Comunicacions de l’Espai Profund de Madrid, situades entre les localitats de Robledo de Chavela i Colmenar de Arroyo, que serà un de les encarregades de dirigir les primeres hores d’aquesta sonda en l’espai i de guiar-la perquè es desplegui de manera correcta.