Rurika Usui, estudiant de Medicina: "Com a metge, m’agradaria ajudar les persones migrants"

El dia que la Rurika va saber que havia sigut seleccionada per a una de les beques més prestigioses del país, no va poder contenir les llàgrimes. Des de petita, passava hores fascinada davant el televisor veient les sèries de metges que el seu pare solia posar. Per fi, el somni d’infància es convertia en realitat: estudiaria Medicina a la Universitat de Barcelona, i ho faria amb una beca de grau de la Fundació La Caixa per a estudiants brillants amb escassos recursos econòmics. D’origen japonès, la Rurika ha viscut a Màlaga des dels 9 anys, i al juny va aconseguir treure la millor nota de batxillerat de la província. Un mèrit que li ha permès ser una de les 50 estudiants a Espanya que han obtingut aquesta ajuda i que li permetrà centrar-se en els seus estudis.

¿Com acaba una nena japonesa a Màlaga?

Els meus pares són japonesos. La meva mare va decidir que jo naixés a Hawaii, per tenir passaport nord-americà i, així, comptar amb un pla b. Després d’uns anys estudiant al Japó, vam mudar-nos. Vam optar per Màlaga perquè ens va semblar un lloc segur, bonic, barat i amb bon clima.

¿Quines van ser les dificultats més grans a l’arribar a Màlaga?

Ni la meva mare ni jo sabíem espanyol, cosa que va complicar la nostra adaptació. A més, no coneixíem ningú que pogués ajudar-nos amb coses bàsiques, com les gestions administratives, per la qual cosa vam haver d’aprendre-ho tot juntes. A l’escola no entenia ni el significat de la paraula deures, ni el que els professors deien a classe, així que havia de preguntar tota l’estona. Tot i que els meus companys intentaven incloure’m, em sentia aïllada per no poder comunicar-me bé.

¿Sempre va tenir clar que volia estudiar Medicina?

Sí, sempre ho vaig tenir clar. La meva àvia va estar greument malalta i, després d’acompanyar-la a molts metges sense un diagnòstic clar, vaig entendre la importància de la medicina. A més, jo patia de pell atòpica, considerada incurable al Japó, però a Espanya em van dir que es podia tractar. Aquesta diferència em va impactar i va ser quan vaig decidir que no només volia ser metge, sinó que volia fer-ho a Espanya.

¿Com va obtenir la beca de grau de la Fundació La Caixa i en quins aspectes l’ajuda?

El procés per obtenir la beca va ser bastant rigorós. La primera condició era haver sol·licitat la beca del Ministeri d’Educació. Després, seleccionaven els estudiants amb els millors expedients acadèmics. En el meu cas, vaig ser una de les 50 persones seleccionades d’entre gairebé mil sol·licitants arreu del país. La beca m’ajuda molt, ja que Barcelona és més cara que Màlaga, especialment en lloguers. Amb la dotació mensual de 750 euros puc cobrir gran part de les despeses i centrar-me en els meus estudis. A més del suport econòmic, compto amb una orientadora personal i tinc accés a recursos addicionals com classes d’idiomes.

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

¿Com creu que haver viscut tant al Japó com a Espanya pot influir en la seva vida?

Al mudar-me a Espanya, vaig descobrir com d’arrelada estava a la cultura japonesa. Em va sorprendre com la gent em tractava bé només per ser japonesa, gràcies a la bona reputació que altres japonesos havien deixat. Al Japó, les accions no només ens afecten a nosaltres, sinó als que venen després, i aquesta responsabilitat col·lectiva és una cosa que vull mantenir. Viure a Espanya també m’ha fet desenvolupar molta empatia cap als estrangers. Adaptar-se a un país nou no és fàcil. En el futur, m’agradaria poder ajudar les persones migrants. Sé com d’important és poder comunicar-se quan estàs en un país estranger. Vull utilitzar la meva experiència per ajudar els altres.