Ceuta, el tensionat tap de l’Àfrica

Un quilo de falda de vedella per estofar costa a Ceuta 11 euros; a l’altre costat de la frontera, 18. El salari mínim a la ciutat espanyola és de 1.050 euros; a la veïna província de Tetuan no arriba a 289. Aquestes diferències ajuden a mesurar l’esglaó, l’explicació de tanta pressió que converteix Ceuta –com Melilla– en el tap de l’Àfrica.

Una inflació que al Marroc és des del 2022 tres vegades superior a la d’Espanya ha empès més de 2.000 joves nedadors cap al mar des de començament d’any, per buscar arribar a l’espigó fronterer del Tarajal i posar un peu en territori espanyol. I mentre una part de la població entreveu amb inquietud futurs embats contra la frontera, un altre sector, el dels migrants, té com a preocupació quan fer el salt a la Península i, mentrestant, què menjar cada dia.

Al voltant de la una se’ls pot veure pel passeig marítim que forma la carretera de Benítez al costat d’una platja de còdols. Han sortit del Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) amb destí al menjador solidari que s’organitza cada dia a la mesquita de Sidi Embarek. Comparteixen el passeig dues fileres en una estampa simbòlica: d’una banda, immigració; d’altra banda, militars. A la mateixa vorera, el formigueig de migrants cap al temple i una filera de soldats de dues companyies de Regulars amb tot l’equip: xamberg, armilla, motxilla, carregadors de munició i fusell d’assalt HK penjat al pit.

Als militars se’ls veu caminar cadenciosos per la vora del mar. "Anem a passejar", explica un. En una bifurcació, els soldats segueixen el seu camí cap endavant i els immigrants torcen per una pujada buscant el minaret blanc i verd de Sidi Embarek.

Al pati els espera el menjador caritatiu de l’oenagé Lluna Blanca, amb un menú casolà de pasta, pollastre, iogurt… Ajuden no només els migrants, també 120 famílies sense recursos. Se’ls ajunten 2.600 comensals diaris.

En el petit despatx de l’associació no ha passat desapercebut com el dirigent de Vox Javier Ortega Smith ha aprofitat l’última crisi per fer acte de presència a Ceuta i difondre la seva proposta de deportacions massives. L’educadora social Halima Hamed dibuixa una altra de les tensions de Ceuta, l’amenaça d’una islamofòbia atiada des de l’exterior: "Quan va aparèixer Vox a Ceuta es va començar a enrarir la convivència, com si obrissin la veda i tots els racistes sortissin de l’armari".

La majoria dels 864 immigrants que acull el CETI han arribat nedant a la ciutat. El CETI és un epicentre de la tensió a la ciutat. Allà és on es produeixen més aldarulls violents, generalment baralles pel control de possessions i espais.

La vista al Club Hípic

Pujant la vista per un terraplè, des de l’entrada del CETI es veu la corba d’una pista del club hípic. Passa per dalt una geneta sobre un bonic cavall, amb ajustats pantalons beix i botes de muntar, i gorro amb boleta i jaqueta, com en una escena d’Ascot.

Notícies relacionades

Les baixes penes a Espanya vinculades a la marihuana atrauen les màfies internacionals

"Celebrem per tercer any"

Costa avall, segons s’acosten les nou de la nit, van arribant els immigrants a fitxar davant una càmera de seguretat, i mostren als vigilants l’interior de les seves motxilles. La majoria no ha complert encara 30 anys. Alguns van ser nens que van entrar ja nedant a la ciutat en la gran onada de maig del 2021. D’altres són estudiants a qui han ensenyat a les escoles que Ceuta i Melilla són territori del Marroc, i on els han glorificat la Marxa Verda de 1975 sobre el Sàhara espanyol.

"Àfrica creix i Europa envelleix", diu un dels vigilants de la porta mentre passen els xavals. Davant la pregunta de si hi ha més delinqüència a Ceuta, reacciona un altre d’ells: "¿I al Raval de Barcelona i a la Rosilla de Madrid?". Aquesta porta amb l’hípica a dalt i els migrants a baix és una metàfora de l’esglaó: Ceuta és la frontera amb més diferència de renda del món.