Educació congela la recuperació de la sisena hora i les classes de tarda a l’ESO
Els alumnes de l’escola concertada tenen una hora més cada dia fins a sisè de primària
La consellera Esther Niubó presenta les novetats del curs que comença dilluns amb l’objectiu de remuntar els resultats acadèmics i recuperar el consens amb la comunitat docent, que rebutja les dues mesures. «No hem vingut aquí a imposar res», assegura.
Seguint l’encàrrec del president Illa d’establir llaços i recuperar el consens amb la comunitat docent, clau per aixecar els resultats educatius, la consellera Esther Niubó va congelar ahir la possibilitat de recuperar la sisena hora en la primària i les classes a la tarda en l’ESO en el sistema públic, responent a aquestes dues qüestions dient que que no havia vingut "a imposar res". La imposició de mesures [com ara l’avançament del curs escolar, al qual, per cert, Niubó sí que s’ha mostrat d’acord sense mitges tintes] va ser precisament una de les qüestions que més va encendre la comunitat educativa en l’anterior legislatura, fins al punt de fer caure l’exconseller Josep González Cambray.
Només un mes després de prendre el càrrec, la consellera va presentar el nou curs, que començarà dilluns amb 1.610.346 alumnes i més de 82.000 docents (mil més que el curs passat) i que segueix les línies establertes per l’anterior Govern. "Hauria sigut irresponsable canviar-ho tot en l’últim moment", va assegurar Niubó. El curs, que té per objectiu remuntar els mals resultats acadèmics, ve marcat per la introducció dels plans de millora de lectoescriptura i matemàtiques –reformulats, tal com va avançar EL PERIÓDICO, després de la mala acollida que van tenir per part dels centres– que van omplir només 87 de les 200 places, i per la prohibició dels mòbils en el conjunt del sistema obligatori.
Menys burocràcia
L’única de les novetats que ja porta el segell del nou Govern de la Generalitat és un pla per desburocratitzar els centres, una de les grans reivindicacions dels docents, també en la línia de recuperar el bon clima de professors i mestres amb el departament amb la intenció que aquesta pau social a les aules impacti positivament en els alumnes. La iniciativa té 10 mesures, de les quals no s’han donat gaires detalls. L’estrella, això sí, és unificar els 70 aplicadors que existeixen actualment en un de sol i la introducció d’un nou programa de gestió del personal docent.
Quan li van preguntar pel calendari de la recuperació de la sisena hora de primària a l’escola pública –un dels acords en el pacte d’investidura amb els Comuns, igual que la gratuïtat de les extraescolars–, la consellera va apel·lar ahir a la necessitat de treballar a partir de consensos. En el que sí que hi ha acord, va assenyalar [en la recuperació de la sisena hora no n’hi ha], és en la necessitat de millorar els aprenentatges i en el fet de reforçar els alumnes amb més necessitats i de "tendir a l’equiparació de les condicions de tot el sistema educatiu català", sempre "treballant el consens". En aquesta "equiparació de les condicions" és on entraria la recuperació de la sisena hora (ara com ara, els alumnes de la privada-concertada fa una hora més al dia durant nou cursos, d’I3 a sisè de primària).
També entraria en el marc de "tendir a l’equiparació" retallar-la en la privada-concertada (tots els estudis internacionals apunten al fet que el problema del sistema públic català no són les hores que passen davant el pupitre), una cosa a què Niubó va respondre el mateix: "No imposarem res". També va donar la mateixa resposta sobre la recuperació de les tardes a l’ESO (el 88% dels centres públics de secundària fan jornada intensiva malgrat que l’ordre de calendari diu el contrari). En aquest sentit, la consellera va reconèixer que la introducció de la intensiva no va ser una mesura d’un Govern socialista i es va produir en un marc de retallades, però va assenyalar que els instituts i les famílies ja s’hi han acostumat.
Notícies relacionadesPel que fa al xec escolar, envoltat de polèmica per la gestió tan recargolada que se n’ha fet, la consellera es va obrir a "rumiar-ho" per al curs vinent.
Entre les moltes xifres que va oferir Niubó i en un context de disminució dels alumnes a infantil i primària en un context de natalitat en descens, destaca el creixement dels estudiants de batxillerat, gairebé 11.000 més. Una xifra que podria estar relacionada amb el caos en les matrícules de l’FP (sobre això la consellera va admetre la falta de places públiques). Moltes famílies que no obtenen plaça pública a l’FP opten per fer batxillerat com a única alternativa a l’abandonament escolar primerenc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Anàlisi Tres pardals d’un tret
- Un mite blaugrana Adeu a Neeskens, llegenda del Barça
- Arrest Un detingut per agredir tres persones, una d'elles una nena d'un any, a Montjuïc
- La cerimònia inaugural vol sorprendre el món
- La gestió de l’Executiu català La Generalitat vol eliminar la cita prèvia en el sector públic en un any
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Prime Day 2022, en directe: la màquina d’afaitar OneBlade de Philips
- Salvador Illa inaugura la Ciutat Esportiva Damm
- L’auditor diu que el Barça perd més dels 91 milions que admet
- El Barça no concreta la data de retorn a l’Spotify Camp Nou