L’ús dels drons revoluciona el patrullatge dels agents rurals

I aquí ve el fet sorprenent: "Més d’una vegada, al creuar les dades de les persones que pernoctaran en aquesta espècie de caus sagrats amb la base d’informació dels Mossos d’Esquadra, s’ha descobert algú que tenia una ordre de recerca i captura per algun delicte, normalment menor". És a dir, aquestes mítiques roques ovalades de peregrinació no són una mala opció per amagar-se.

No obstant, l’anècdota no es correspon amb una jornada habitual dels agents rurals a Montserrat. A l’estiu, una de les principals tasques és la prevenció d’incendis. De fet, durant l’esmentada ruta de les ermites se’ls recorda als visitants que està prohibit encendre foc. Tot i així, gairebé cada setmana es localitzen restes de fogueres no permeses.

Quan s’activa el grau més restrictiu del pla alfa, perquè el risc d’incendi forestal és molt elevat, aquest cos de la Generalitat responsable de vetllar pel medi ambient té per objectiu buidar el massís de gent. "Montserrat, més que un parc natural, és un parc metropolità que acumula una gran quantitat de visitants", afirma Carrasco. I aquesta situació agreuja el perill d’incendi.

En només cinc anys

En aquest sentit, els drons ho han canviat tot. Els primers van aterrar a les oficines dels agents rurals fa poc més de cinc anys. Però, després de la pandèmia, el seu ús s’ha intensificat. Un dels pilots es vesteix amb l’armilla i munta una gran pantalla. Després situa el dron a terra i porta a terme la maniobra d’enlairament. Quan el dron està en l’aire tot canvia: "El zoom és molt potent i ens permet comprovar si hi ha gent on no hauria de ser o anticipar-nos a qualsevol incidència, així analitzem la magnitud del problema i preparem una intervenció adequada". Segons Carrasco, aquests aparells voladors són més eficients que els helicòpters per controlar el territori.

Si detecten escaladors ascendint per vies prohibides, els avisen. "A Montserrat hi ha més de 5.000 itineraris d’escalada, però alguns d’ells estan restringits per la nidificació d’aus com el falcó pelegrí o l’àguila cuabarrada", adverteix Carrasco.

"Cada dia descobrim noves aplicacions dels drons, han suposat un canvi radical en el nostre dia a dia", admet l’agent rural. No obstant, els passejos a peu es mantenen. Una parella de jubilats pregunta als agents la distància fins al pic de Sant Jeroni. Estan ja una mica cansats i la dona és asmàtica. "A una hora i mitja, més o menys", respon un d’ells.

"Això també és part del nostre dia a dia: aconsellar la gent en funció de la situació", destaca l’agent quan ja se n’han anat. "Sant Jeroni, en realitat, és a uns 45 minuts si estàs en forma, però, per a aquestes dues persones, la millor decisió probablement és quedar-se a mig camí", aclareix. L’escena es va repetint en totes les seves variants: estrangers i locals, quan veuen un uniformat, no dubten a exposar els seus dubtes sobre les excursions.

Montserrat és només un exemple paradigmàtic de l’activitat diària dels agents rurals. En els últims anys, les trobades amb les persones que miren de disfrutar del paisatge i la natura han augmentat. "Després de la pandèmia, el boom va ser espectacular", coincideixen. Ara les coses s’han estabilitzat. Però afirmen que, abans del 2020, el nombre de visitants que decidien acudir a espais naturals era menor.

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica

El cas de l’Oriol, un adolescent que pateix una malaltia rara que podria revertir-se a partir del 2026

"La covid va provocar un repunt perquè la necessitat d’estar en contacte amb el medi ambient era imperiosa", diu Carrasco. I aquest fet també es va traduir en més irregularitats i imprudències, de vegades involuntàries.

"Com que la nostra missió és protegir l’entorn, la nostra primera intenció mai és sancionar, sinó conscienciar", afegeix. De tota manera, al llarg d’un any, acaben imposant desenes de multes per incompliments flagrants com no respectar les mesures dels plans antiincendis.