Educació a Catalunya

"Començar de zero" en una escola complexa

«Aquesta escola i les seves famílies funcionen gràcies a una paraula: la confiança», afirma

«Hi ha gent que disfruta d’aquest projecte i ara els obliguen a anar-se’n quan no volen»

Les famílies d’un centre de Sant Roc que perd 20 docents adverteixen que la confiança en els professors és fonamental en un centre complex amb problemes d’absentisme.

"Començar de zero" en una escola complexa
4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quan ho van llegir a EL PERIÓDICO no s’ho podien creure. "¿Com pot ser que la nostra escola perdi 20 professors, si només quatre havien dit que se n’anaven?", es pregunta la Tamara Lunas, presidenta de l’AFA de l’institut escola Baldomer Solà, al barri de Sant Roc de Badalona. Una escola complexa que, a causa del procés d’estabilització docent, perd mestres que no se’n volien anar d’aquest centre. Lunas avisa que aquest canvi indesitjat tindrà moltes conseqüències negatives en l’alumnat. "Havíem avançat deu passos i ens tocarà retrocedir, haurem de començar de zero", lamenta aquesta mare.

Fa vuit anys que Lunas, la seva germana i tres dones més van decidir implicar-se en l’associació de famílies de l’escola dels seus fills. "És difícil perquè aquí la gent no es vol implicar molt, sempre estem nosaltres soles, costa que els pares vinguin", explica Lunas. Però assegura que el nou equip directiu del centre, aixecat per una autèntica pinya de professors, ha començat a canviar les coses. "L’únic problema que tenim en aquesta escola és l’absentisme, però durant els últims anys hem anat millorant", assenyala Lunas, corroborant el que Víctor Dieste, professor del centre, explicava a aquest diari.

Fa anys que aquestes mares estan implicades per ajudar a reduir a zero l’absentisme escolar. "Hi ha famílies que no porten els nens perquè han d’anar a vendre i no poden esperar a sortir a les vuit o les nou del matí, i després hi ha gent que no els porta per ignorància. No saben el que és anar a l’escola i creuen que no és important perquè per a ells no ho ha sigut. Molta gent desconfia de l’escola, no entenen la importància. ‘Que no fa falta estudiar que els seus fills ja s’apanyaran’", relata Lunas. Tot i que també assenyala que hi ha famílies que insisteixen que els seus nens vagin a l’escola perquè és una cosa que ells no han pogut aprofitar.

A poc a poc, s’ha anat girant la truita en aquest centre docent. "Aquesta escola i les seves famílies funcionen gràcies a una paraula: la confiança. Abans els nens no anaven de colònies perquè les mares tenien por, però hem aconseguit canviar això. Es tracta que les famílies i els professors es coneixen, es truquen. Les famílies saben que aquests professors els donen als seus fills el que necessiten", explica. Per això ja adverteixen del que passarà a principis de curs: "A la primera excursió no hi anirà ningú", avisa Lunas.

"Han canviat moltes coses"

Per explicar aquest acompanyament, posa d’exemple el cas del seu fill: quan el nen es posa nerviós, una integradora social se l’emporta a fer un volt per relaxar-se abans de tornar a classe. "Aquest equip de professors s’ha guanyat la confiança de tot un barri. Són una pinya, sabem que s’organitzen bé i han canviat moltes coses de l’escola", continua.

El més visible d’aquests canvis és que els nens tenen somnis. "Nosaltres estem acostumats que et diguin que per gitano, per moro, no pots ser res. Molts nens han sentit, hem sentit, que no s’espera res d’ells. Però ara la meva filla em diu que vol estudiar cinc idiomes. Em diu: ‘És clar que puc’. Els nens somien, veuen un futur. I això ho han aconseguit aquests professors", remarca Lunas. És per això que, temen, si se’n va una vintena de professors, la feina feta aquests anys torni enrere. "És un risc perquè tot tornarà a ser desconegut. Les mares no estaran tranquil·les", sospita.

La Nagore, una altra mare de l’associació de l’AFA d’aquesta escola que demana deixar el seu nom en l’anonimat, també remarca que cada any hi ha professors que han d’abandonar el claustre. "Però són dos, tres... Això d’aquest any és una barbaritat. I és que a més no és voluntari, hi ha gent que ve aquí, que disfruta, que s’entrega a aquest projecte, que ajuda... i ara els obliguen a anar-se’n quan ells no volen. ¿Per què ens fan això?", lamenta.

Les famílies expliquen que hi ha molts funcionaris que a l’arribar a aquest centre demanen la baixa perquè no s’adapten. "I, en canvi, els que sí que s’adapten i fan les coses bé... hala, puntada de peu", es queixa Lunas. "Si hi ha un equip que funciona bé... mantén-lo, ja no el canviïs".

Notícies relacionades

Les dues mares assenyalen que l’escola, igual com el barri, carreguen amb un estigma del qual és molt difícil desfer-se. La realitat és tossuda. "La classe de P3 té unes goteres que quan plou els nens no hi poden estar. ¿Com aniran a l’escola si tenen la pluja dins de classe?", inquireix Lunas, que ja té clar per què la Conselleria d’Educació no les arreglarà. "Perquè Sant Roc mai és prioritari. Estem abandonats", esclata la dona. També repassa els tendals per protegir-se del sol que fa anys que no poden instal·lar.

Però mostren orgulloses el compte d’Instagram de l’AFA. Les festes de fi de curs, el diploma d’escola verda, els projectes de salut alimentària per a nens i famílies. També expliquen com les ajudes de material escolar, beques menjador i per fer excursions i les extraescolars han ajudat l’alumnat. "Continuarem en la mateixa direcció. És el que necessita aquest barri", afirma Lunas.