Carles Campuzano: "Amb dades fiscals, el Govern tramitarà ajudes socials automàticament"

Carles Campuzano creu que ha traçat les línies mestres per afrontar els grans reptes a Catalunya. Retreu a Junts no haver aprovat la reforma de la llei d’estrangeria per als menors migrants i demana als postconvergents que no es deixin "contaminar" pel discurs xenòfob d’Aliança Catalana.

Fa una setmana firmava el traspàs de l’ingrés mínim vital (IMV) a la Generalitat, un objectiu que el 2020 es veia impossible.

L’acció política d’ERC en el Congrés ha sigut la maneta de canvi. Al febrer ja teníem l’acord tancat, però la convocatòria electoral va refredar les ganes del ministeri de tramitar-lo. Si no, l’hauríem tancat a l’abril.

¿I ara què?

Toca preparar la Generalitat per crear la finestreta única. Volem que el ciutadà pugui gestionar les prestacions socials al mateix lloc. Tenir la renda garantida i l’IMV, dues prestacions d’ingressos mínims gestionades per administracions diferents, era una absurditat, un infern burocràtic genseficient. No és la manera de reduir significativament la pobresa severa.

Una pobresa que a Catalunya ha tocat sostre.

El desafiament per al nou Govern és que aquesta gestió es faci de manera eficaç. A llarg termini, quan la Generalitat disposi de les dades fiscals dels catalans després de l’acord pel concert econòmic, s’haurien de poder assignar les ajudes de manera automàtica a qui compleixi els criteris reduint-ne molt la burocràcia. A curt termini, cal anar fins a les entranyes de l’IMV i evitar el que va passar a Navarra i al País Basc quan els van traspassar la competència.

¿Què va passar?

Es van trobar amb un gran volum d’expedients inacabats. Hem d’evitar que aquest procés afecti les persones.

Actualment, només 12.500 persones perceben les dues prestacions. Això no arriba ni al 10% de la població.

Quan tinguem a punt la gestió, la xifra creixerà, segur.

¿Com? Ni l’IMV ni la RGC arriben al 30% de les persones en situació de pobresa extrema.

Segons l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), l’IMV té un potencial de creixement molt elevat perquè hi ha més problemes d’accés: la gent no sap que existeix ni com s’ha de demanar l’ajuda.

¿I això no passa amb la renda catalana?

El problema amb la nostra renda està en els criteris de regulació i de compatibilitat amb altres ajudes, com ara la vivenda i el treball. I, sobretot, que s’han d’augmentar les quantitats.

En la seva primera entrevista com a conseller per a EL PERIÓDICO va prometre que la seva prioritat era modificar aquesta ajuda. No ha passat.

La responsabilitat és del Parlament, perquè el Govern no pot modificar una llei sense ponència parlamentària. Nosaltres preparem propostes de consens als grups parlamentaris. A principis d’aquest any es podria haver aprovat. És imprescindible si volem millorar l’impacte que té aquesta ajuda en la reducció de la pobresa.

¿L’haurien de percebre les persones migrants sense papers, com es fa al País Basc?

Sí. La proposta de consens ja definia que determinades situacions d’irregularitat havien de permetre entrar en els criteris per a la renda garantida. La llei d’estrangeria contempla ajudes d’emergència social a les persones en situació irregular. I, en aquesta línia, el Parlament i el Govern haurien d’afrontar una anàlisi de la llei de prestacions socials.

Des de diverses institucions (entre les quals hi ha la Sindicatura de Greuges) apunten que vostès estan revisant expedients i obligant moltes persones a retornar les ajudes. Són gent que cobrava les dues ajudes, però, com que les administracions no parlaven entre si, els afectats es veuen obligats a retornar uns diners que ja no tenen.

Això és un problema. Quan un ciutadà percep més del que la llei permet, l’Administració té l’obligació de reclamar i que li tornin aquests diners. Si no, els funcionaris assumirien responsabilitats patrimonials.

¿I no ho poden arreglar ara que gestionaran les dues prestacions?

Amb el que ja s’ha fet, no. És una injustícia, però estem sotmesos a l’imperi de la llei. El que podrem fer és interconnectar els sistemes d’informació perquè detectem abans aquestes situacions.

Aquesta setmana han presentat una eina de transformació digital per als serveis socials.

És la W-Social. Un instrument de treball fonamental que canviarà els serveis socials, perquè els connectarà amb la resta de municipis i amb el sistema sanitari. Hem impulsat iniciatives que donaran resultats en els pròxims mesos i anys: la tecnologia ha de fer que les polítiques socials arribin a més gent.

¿Quin balanç fa de la gestió portada a terme?

Positiu. Han sigut 20 mesos d’una intensitat considerable. Un país que envelleix, que no és capaç de reduir la pobresa extrema, que té un problema de pobresa infantil, on els joves s’emancipen molt tard i hi ha unes taxes de fecunditat baixes, que expressa aquest fracàs. I hem pres decisions a llarg i a curt termini.

El risc és que, una altra vegada, acabin en res. Com l’Agència Social Sanitària Integrada.

La intel·ligència del pròxim Govern estarà molt vinculada a si continuen desplegant les línies marcades en aquesta legislatura: transformació digital, aplicar l’estratègia contra la pobresa infantil, el Pla de Barris, continuar amb l’agència... També vaig prometre a EL PERIÓDICO que els CAPs es farien càrrec de les residències per a la tercera edat, i això s’està executant.

Diuen que va per barris.

I és veritat. Però s’està fent i l’acabarem aquest any. I caldrà rematar-ho el 2025 expandint el projecte en l’àmbit de la discapacitat. Hem desplegat les Barnahus i hem posat en el centre l’atenció als nens que són víctimes de violència sexual, hem augmentat les tarifes dels serveis socials i hem arribat a un acord per apujar els salaris dels treballadors.

¿I què li queda pendent?

La llei de creació de l’agència, que espero que es faci. Estem en el moment de prendre decisions, el diagnòstic ja és molt clar.

Notícies relacionades

Quasi la meitat d'alumnes d'FP sense plaça no tenen els requisits

José María Lassalle: "La IA disputa la intel·ligència a l’ésser humà"

I el gran problema, o repte, ¿és tota la gestió de la dependència?

El nou conseller tindrà els mateixos dilemes que jo: necessites més places perquè hi ha llista d’espera, s’han de millorar els salaris dels treballadors per justícia i perquè no se’n vagin. Cal invertir per modernitzar les infraestructures. I cal fer-ho tot alhora, perquè demogràficament cada vegada hi haurà més persones que requereixin aquests serveis.