«Per quatre euros deixo que et banyis a casa meva»: l’Airbnb de les piscines en plena sequera

El funcionament és el següent: un particular brinda l’opció que es pugui utilitzar (sol o amb un grup de familiars o amics) la seva piscina al cap de poca estona d’haver-ho acordat a canvi d’un preu que s’indica a l’oferta i que, en general, sol oscil·lar entre quatre i nou euros.

D’aquesta manera, veïns que no disposen de piscina poden passar unes hores refrescant-se a prop de casa seva. En la pàgina web fins i tot hi ha ofertes que especifiquen la possibilitat de muntar directament una festa. «Es pot posar música», detallen alguns propietaris.

A través de la web, es contacta amb el propietari i s’acorden les condicions del lloguer: hores, nombre d’usuaris i preu per persona. Les ofertes detallen si la piscina és de sal o si disposa de jacuzzi, zona de barbacoa, ‘chill out’ amb hamaques o taula de ping-pong, per posar alguns dels exemples més recurrents.

Notícies relacionades

El majúscul repte de beure aigua del Besòs: «Mai vam imaginar que fos possible»

La planta d’aigua regenerada del Prat es prepara per doblar la seva producció

Però, ¿com es regula aquest lloguer de piscines? Evidentment, no és com un lloguer turístic d’un pis. Si es considera que es tracta d’economia col·laborativa i que no és una activitat comercial, no existeix cap impediment, tot i que la línia que separa els dos conceptes és difusa. En la majoria de casos no es redacta un contracte oficial, ja que encara no és un fenomen prou comú perquè s’hagi regulat de manera específica.

De fet, l’empresa Swimmy.es s’autodefineix com un «servei de publicació i consulta d’anuncis classificats a internet entre particulars». És a dir, ells no s’encarreguen de gestionar el lloguer de la piscina, només actuen com a tauler d’anuncis perquè després els particulars es posin d’acord pel seu compte.