Deixar les males herbes afavoreix els lepidòpters

Després d’analitzar les dinàmiques de les poblacions de papallones a l’àrea de Barcelona, una dada va cridar l’atenció als membres del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS). "El declivi es detecta a tot arreu, però en els espais protegits, s’observen menys papallones que en altres zones", detalla Andreu Ubach, membre de l’entitat naturalista.

¿Per què passa això? Juli Mauri, un dels biòlegs que treballa en l’estudi, explica que els boscos han augmentat a les zones protegides: "Cada vegada hi ha més presència d’arbres i queden menys terrenys de prats i pastures". Ubach adverteix que la figura de protecció d’alguns parcs naturals no ha sigut suficient per revertir la tendència, per aquesta raó s’ha detectat aquest declivi en els últims 20 anys: "Les espècies més adaptatives es concentren fora dels llocs protegits, en canvi, les altres han perdut pistonada".

Aquesta sorprenent conclusió, que es publicarà en un estudi aviat, ha de servir per activar mesures urgents. "Les papallones són una espècie fàcil d’estudiar i disposem de gran quantitat de dades. Ara el següent pas és començar a actuar i posar en marxa projectes per capgirar la situació", considera Ubach.

Prats de qualitat

Els espais oberts de prats que es generin han de ser de qualitat. "Sovint es creaven aquest tipus d’espais però es passava amb màquines que acabaven amb espècies com l’orenga o la Lonicera", explica Mauri. Això és el que pretenen canviar.

Els dos especialistes defensen que no s’ha fet tot malament. Des de fa uns quants anys, hi ha diverses iniciatives que miren de posar remei al panorama actual. "El que passa és que necessitem una mica de temps per veure si el declivi accentuat cessa o remet", assenyala Ubach.

Notícies relacionades

Catalunya afronta 17 dies de vaga de professors entre el maig i el juny: cinc per escola

Banc Sabadell, motor de creixement empresarial a l'arc mediterrani

Un bon exemple es troba a les ciutats. Sempre ha sigut normal veure gespa molt segada als parcs i les zones verdes municipals. No obstant, cada vegada més ajuntaments, com el de Barcelona o Girona, aposten per deixar que creixin les mal anomenades "males herbes". Si el jardí no es desbrossa i es deixen créixer les flors, algunes de les quals nutrícies, es fomenta la presència de papallones i altres pol·linitzadors clau. En alguns casos, s’indica amb un cartell informatiu, perquè els ciutadans sàpiguen que aquest jardí no està abandonat, sinó que es promou la presència de les papallones i altres bioindicadors.

"D’aquí uns anys veurem si aquests nous criteris de gestió estan donant resultats", confia Ubach. "Pot donar bons resultats més enllà de la presència de papallones: fauna a les ciutats, recuperació de pràctiques agrícoles sostenibles que poden generar un sistema econòmic local interessant... I de passada, millorem també els hàbitats de les papallones", afirma.