El Congrés tombarà la pròrroga dels lloguers i situarà propietaris i llogaters en uns llimbs legals

L’Executiu va aprovar el passat 21 de març dos decrets, un amb tot el paquet de mesures de resposta econòmica a la guerra de l’Iran i un altre només amb la pròrroga dels contractes de lloguer durant dos anys, una exigència de la part d’extrema esquerra dins del Consell de Ministres per donar suport a l’altre. Ja en la presentació, Pedro Sánchez va insistir que no comptava amb els suports parlamentaris per convalidar-lo. El president del Govern no s’equivocava.

¿Què passarà ara?

A partir d’ara s’obren diversos escenaris. El primer i més senzill és el d’aquells llogaters el contracte dels quals no venci dins del termini del reial decret llei, per als quals no ha canviat res. Tampoc per als que sí que acabin el lloguer en aquestes dates, però no haguessin notificat als propietaris que s’adherien a la pròrroga: ara ja no poden fer-ho perquè la norma que ho emparava ja no està en vigor.

Però, ¿què passarà amb els que sí que ho van demanar? A priori, "des de la seva publicació al BOE, el reial decret llei entra en vigor de manera immediata i desplega plens efectes jurídics, per la qual cosa resulta aplicable durant tot el període en què estigui vigent, amb independència de la seva posterior convalidació o no pel Congrés", explicaven fonts jurídiques fa unes setmanes, la posició que mantenien des del Ministeri de Consum, que ha estat qui ha abanderat aquesta mesura.

Notícies relacionades

Autonomia estratègica o irrellevància: el Cercle d’Economia debat com recuperar competitivitat a Europa

El Banc d’Espanya llança aquest avís un any després de l’apagada: per què recomana tenir efectiu a casa

Tanmateix, hi ha altres veus que aposten pel contrari i assenyalen que ara els propietaris podrien respondre assenyalant que no accepten aquesta pròrroga. Això situa alhora dos escenaris. Els contractes la data de finalització dels quals era entre el 22 de març i el 28 d’abril i un segon grup del 28 d’abril fins al 31 de desembre del 2027. Els primers sí que comptarien amb la salvaguarda, però els segons no, expliquen noves fonts consultades. En qualsevol cas, les diferents veus són prudents i no s’atreveixen a fer valoracions públiques.

El que sembla clar és que això acabarà en una guerra judicial, puix que molts propietaris pledejaran als tribunals perquè aquesta pròrroga no sigui efectiva, però no hi haurà una resposta clara fins d’aquí a diversos mesos, ja que primer es pronunciaran jutjats de primera instància, però fins que no hi hagi recursos i no dicti sentència una instància superior no es crearà una jurisprudència aplicable.