Els que no dormim

Representem el 40% de la població espanyola. Gairebé la meitat d’aquest país no dorm bé. El son és una necessitat tan bàsica per a l’ésser humà com menjar o beure.

És difícil imaginar un país en què el 40% de la població adulta no mengés o begués. Estaríem davant un problema de primer ordre, tindríem un país al límit del col·lapse. La diferència és que som tants els que estem en aquest costat del percentatge, en aquest 40% de la població que no recorda una nit plàcida, que l’hem acabat normalitzant.

Acabem justificant les nostres nits en blanc per l’estrès i les preocupacions, en definitiva pels vaivens de la quotidianitat adulta. I així, sota aquest paraigua de la vida i les seves coses és com el son ens acaba vencent, però quan i com ell vol: mentre conduïm per una carretera monòtona, minvant la nostra capacitat de concentració, descontrolant la nostra resposta emocional o devorant la nostra autoestima.

Coneixíem la relació entre la falta crònica de son i el desenvolupament d’algunes malalties, com la diabetis o algunes malalties cardiovasculars. Ara també sabem les conseqüències per a la nostra salut mental: ansietat, depressió o desequilibri emocional són també conseqüència directa de la pèrdua de son.

El son reparador es transforma en venjador quan no aconseguim domesticar-lo.

Notícies relacionades

El nou (i més frenètic) Nadal desembarca amb un mes d’elfs, calendaris, llistes de desitjos i vídeos de compte enrere: «No puc més»

Casa Mas i La Marató comparteixen taula, sabor i compromís

Els que no dormim som incapaços de reconèixer-nos al metro quan tornem a casa. Carreguem amb el nostre dia i el nostre cansament. Al nostre cap una troca abstracta de pensaments inconnexos sobre la feina. Ens continua sorprenent la nostra capacitat de rendir quan estem rendits.

Només volem arribar a casa i desconnectar-nos. Sortir del bucle. No dormim perquè no podem. No podem perquè no dormim..