Oncologia a l’Antic Egipte

Hi ha històries que queden sepultades amb el pas del temps i històries que, contra tot pronòstic, aconsegueixen tornar a aflorar, embolicades per una pàtina de misteri, milers i milers d’anys després d’haver passat. El relat que llegiran a continuació n’és un exemple. Un equip internacional d’investigadors, liderat per l’espanyol Edgard Camarós, ha trobat almenys dos cranis de l’Antic Egipte en els quals es mostren signes de possibles tractaments contra el càncer. Els experts defineixen aquesta troballa com "una prova única" d’unes pràctiques curatives fins ara desconegudes que podrien haver tingut lloc fa més de 4.000 anys i que "aporten una perspectiva extraordinària en la nostra comprensió de la història de la medicina".

És ben sabut que els antics egipcis eren excepcionalment hàbils en qüestions mèdiques. Segons es recull en textos antics i s’ha corroborat en les excavacions arqueològiques, eren capaços d’identificar i tractar diversos tipus de malalties, curar fractures i fins i tot construir pròtesis dentals. Hi ha papirs en els quals es descriu, per exemple, l’ús d’una barreja de resina i mel per afavorir la cicatrització de ferides; l’elaboració de col·liris amb minerals; i fins i tot combinacions de plantes medicinals per tractar el mal de queixal i altres problemes dentals. ¿Però què feien quan una persona començava a mostrar signes de tumors o càncer? Doncs bé, fins ara poc se’n sabia.

Per intentar resoldre aquest misteri, un equip internacional d’investigadors es va disposar a estudiar els cranis egipcis emmagatzemats a la famosa col·lecció Duckworth de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit. Després de portar a terme una exhaustiva anàlisi, els científics van aconseguir trobar dues mostres en les quals s’observaven senyals compatibles amb un tumor. Es tracta d’un crani i una mandíbula d’un home d’entre 30 i 35 anys que va viure entre els anys 2687 i 2345 aC; i el d’una dona d’uns 50 anys que va viure entre els 663 i 343 aC a la terra de les piràmides. L’estudi d’aquests cranis, publicat aquest dimecres a la revista Frontiers in Medicine no només dona pistes sobre la prevalença d’aquestes malalties en el passat sinó que, a més, dona algunes pistes sobre com van poder ser tractades.

Ara sí, prestin atenció al diagnòstic que s’ha aconseguit fer d’aquests dos casos milers d’anys després del seu pas per aquest món. En el cas de l’home, els científics van aconseguir identificar, d’una banda, una lesió compatible amb un tumor que havia causat una destrucció excessiva de teixit i, d’altra banda, l’existència d’almenys 30 lesions metastàtiques petites i repartides per tot el crani. L’anàlisi sota microscopi d’aquesta mostra va revelar una cosa encara més sorprenent. Resulta que al voltant d’aquestes lesions es van trobar marques d’una possible intervenció quirúrgica, probablement realitzada amb un instrument punxant i metàl·lic, per extirpar tots els tumors.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

¿Operacions experimentals?

Ara bé, aquí arriba la part més interessant. Segons explica Albert Isidro, oncòleg de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona i especialista en egiptologia, tot apunta que els antics egipcis realitzaven algun tipus d’intervenció quirúrgica relacionada amb el càncer. Sobretot per extirpar les masses tumorals. El que no és clar és si es tractava de tractaments oncològics experimentals per curar els afectats o simplement exploracions post mortem per estudiar l’esdevingut.