Les víctimes demanen més educació viària

Vicente Sánchez va perdre el seu fill en un sinistre de trànsit el 2 d’abril de 1995. Es deia Rubén. Molt a desgrat seu, aquest home de parlar lent i magnètic presideix l’associació Prevenció d’Accidents de Trànsit, una entitat sense cap ànim de perpetrar-se; ni tan sols d’existir. "Cada vegada que una família s’uneix a nosaltres sentim una tristesa eterna. Quan algú mor, tinc la sensació que l’hem deixat escapar; perquè no hem sigut capaços d’evitar-ho, perquè no hem tingut la suficient capacitat de convèncer". Diu que les morts a la carretera s’han normalitzat i s’han frivolitzat, que la gent les viu com un element més del panorama informatiu, "com els massacrats a Gaza". "Però es poden evitar –es regira– i no es fa el que s’hauria de fer".

Després de molt reflexionar, Sánchez ha arribat a la conclusió que la seguretat viària és un tema "que sempre s’ha venut i s’ha explicat molt malament". La gent, argumenta, té molt clar que una pistola és una arma mortal, "però no pensen el mateix d’un cotxe, i pot ser fins i tot pitjor". "Es dona molta més importància a les sancions i s’acusa la policia d’afany recaptatori", però ningú pensa, prossegueix, que si un control d’alcoholèmia acaba amb un 15% de positius, això implica que 15 de cada 100 conductors podrien haver mort aquella nit, o el que és pitjor, fins i tot podrien haver matat algú.

"Falta molta educació, però sobretot es troba a faltar molta valentia política" per prendre decisions incòmodes. Vicente Sánchez llança unes quantes propostes. Com la ciutat 30, un concepte cada vegada més present en la planificació urbana, però que no acaba de cristal·litzar. Segons seva manera de veure-ho, la velocitat màxima en entorn urbà hauria de ser de 30 quilòmetres per hora, però no només a base de senyals, "també amb radars que facin de recordatori en forma de sanció". Recorda el cas de Barcelona i lamenta que del pla inicial de 46 radars s’acabés amb només 21.

També reclamen que les persones a qui se’ls ha retirat el carnet de conduir dues vegades no puguin renovar-lo en un temps, i quan sí que se’ls ho permeti, que una autoritat sanitària acrediti que estan preparats per tornar a sortir a la carretera amb un vehicle. I conscient que les sancions molesten, però no són suficients per canviar mentalitats, insten a requisar cotxes i motos d’aquells que cometin infraccions greus. "L’Administració no s’atreveix a impulsar aquestes mesures perquè no són vendibles ni populars, perquè no són capaces de fer entendre que són iniciatives que salven vides".

Notícies relacionades

El Sindicat Manter organitza la Segona Cursa Antiracista de Barcelona: serà el 13 de juny i recorrerà Montjuïc

El Govern ja ha concedit el grau de dependència extrema de la llei ELA a 74 persones a Catalunya

Res d’accidental

Acaba amb una reflexió. De mitjana, cada dia moren cinc persones a Espanya a conseqüència d’un sinistre de trànsit. "El que els ha passat no té res d’accidental. O sigui, que es pot evitar. Això és el que cal fer veure a la ciutadania i als polítics".