Escoles i instituts adopten les graduacions dels EUA

Clauers amb birret, toga i diploma. Globus daurats amb forma d’estrella en els quals es llegeix congrats grad (felicitats, graduat). Envasos de bombons que simulen ser un gorro universitari. Degustació de tapes sota l’etiqueta "¡feliç graduació!" Festes personalitzades i organitzades amb una empresa d’esdeveniments. Lloguer de vestits... Acabar una etapa escolar, des d’infantil fins a secundària, s’ha convertit en tot un ritual en escoles i instituts, immersos ara mateix en les graduacions. ¿Som davant d’una celebració infantil o d’un despropòsit?

Igual com passa amb Halloween, les graduacions escolars amb magnificència són un fenomen importat dels EUA. A Catalunya, fins no fa gaire, no eren tan freqüents. Però ara s’estan normalitzant a les escoles i instituts públics, on els alumnes i les alumnes poc menys que desfilen com si estiguessin en una passarel·la de moda. Especialment elles, que suporten més pressió estètica que els seus companys.

Les empreses han vist un filó econòmic i estan inundant el mercat amb opcions per a totes les edats, també per a l’etapa d’infantil (0-6 anys). En funció de la quantitat desemborsada, l’esdeveniment pot comptar amb càtering, regals i espais exclusius. Algunes famílies són les primeres a apuntar-s’hi. I no només en els centres més elitistes econòmicament. Hi ha escoles públiques amb un gran percentatge d’alumnat vulnerable on mares i pares organitzen al pati festes presumptament modestes amb entrades a 50 euros per persona. Si alguna família no ho pot costejar, el nen es queda sense la bosseta de regals de graduació.

Equitat

La presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA), María Capellán, qüestiona les graduacions a l’estil americà i enarbora la bandera de l’equitat. "¿Tots els nois i noies d’una classe poden permetre’s comprar un vestit nou i pagar un sopar o una festa? Evidentment, no", destaca.

"¿Quina necessitat hi ha d’organitzar hipercelebracions? Estem traient-ho tot de polleguera. No té sentit que nens i nenes d’infantil que no saben llegir ni escriure desfilin en un escenari amb birret i toga. Es graduen tantes vegades al llarg de la seva vida que quan acaben la universitat ho tornaran a fer, però sense cap emoció", critica Capellán, que demana sentit comú per celebrar el final d’una etapa escolar. "Es pot fer un petit viatge si els xavals ja són grans. O un àpat familiar, o amb amics. Però reduït i sense tanta parafernàlia", defensa.

El fenomen és de tal magnitud que fins i tot les famílies que detesten aquest tipus de vetllades entren a la roda resignades. "Ens grinyola, però ho fem i entrem en el circ", explica Sylvie Pérez, professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Tenint en compte que les festes de graduació són pròpies dels adults que acaben els estudis universitaris i entren al món laboral, la docent de la UOC explica que aquests rituals han desembarcat entre l’alumnat més petit perquè, com a societat, "fem créixer molt ràpid la infància".

Pérez afegeix que les transicions les digerim millor compartint-ho amb éssers estimats. Per això fem rituals i festes. No obstant, una cosa és disfrutar d’una celebració modesta i una altra comprar el millor vestit, portar el maquillatge més impactant o llogar la discoteca de moda. "¿Per què ho fem? Entre altres coses, per lluir-nos a l’aparador de les xarxes socials. Si no hi ha foto d’alguna cosa, no existeix. Així que circulem les imatges per Instagram i les enviem a tots els nostres contactes de WhastApp", adverteix.

"¿Quina necessitat tenim de córrer tant? Sembla que molts progenitors tenen pressa per veure els seus fills grans, i en algunes ocasions, amb vestuari que no els correspon per l’edat", critica la docent.

Pressió estètica

Notícies relacionades

¿Som solidaris els espanyols?

El Gordo de Nadal ja no és tan gros

Les festes de graduació es converteixen sovint, precisament, en una passarel·la de moda on, una vegada més, les noies suporten una pressió estètica més gran. "Volen agradar i formar part d’un grup. Buscaran un vestit sexi, amb el qual ensenyar cos i marcar figura. I, és clar, amb sabates de taló perquè ens han ficat al cap que és una peça que aprima, estilitza i estira les cames. Però el taló és un invent del patriarcat, ets la mateixa persona amb talons que sense", assenyala Marta Pontnou (@thepontnouagency), que és assessora d’imatge i activista contra la pressió estètica.

L’especialista destaca que els homes també reben pressió, especialment pels seus abdominals, però ells no són tan jutjats com elles. "A les noies se’ls ha ensenyat que la dona és sempre jove, guapa i prima", critica.