"El tuf et desperta com una bufetada"

A falta d’una regulació comuna contra la pudor, les aplicacions de l’anomenada ciència ciutadana donen opció a alertar i ubicar les molèsties sobre el mapa. Johana Burbano forma part del projecte Odour Collect, que obté dades que els usuaris transmeten per registrar casos de fetor a fi d’analitzar-los i identificar-los amb una font. "Totes les comunitats que ens contacten senten que no se’ls escolta, que no es gestiona el seu problema i que, per exemple, a ningú li importa que al seu barri no es puguin obrir les finestres ni fer una vida normal perquè viuen al costat d’un abocador. Sempre es repeteix aquesta mala sensació", observa.

Burbano comenta que la plataforma "va sortir per la falta de normativa". Les queixes més habituals que els comuniquen són per gestió d’escombraries i aigües residuals. "L’exposició a l’olor es continua observant com una percepció subjectiva", diu la responsable de l’aplicació. "Això porta que aquest tipus de contaminació no es vegi tan rellevant i no hi hagi un marc definit, tot i que sí que es pot mesurar. Hi ha queixes, però no es dona un punt d’inflexió perquè la política actuï. No sé a què s’espera perquè es doni".

Carlos Nietzsche Díaz és membre de l’Associació Mediambiental Internacional de Gestors de l’Olor. Assenyala també la desregulació. Opina que el model d’ordenança que acaba de publicar la Diputació de Barcelona és benintencionat, però li veu "llacunes" jurídiques i creu que erra en la metodologia per calibrar la pestilència. Afegeix que "no hi ha ni un país a Europa que hagi aprovat una llei sobre olor, a excepció d’Alemanya".

Absència de legislació

"A Alemanya s’han de complir certs criteris i no es pot emetre olor de fuita, com a la resta d’Europa. ¿Quan arribarà aquesta legislació a tota la UE i a Espanya? No veig moviment en aquest sentit a escala europea ni espanyola", assenyala Díaz.

L’absència d’una legislació clara perquè les institucions revisin i castiguin la pudor ha contribuït a difondre aplicacions com Odour Collect i Nasapp entre els afectats. Veïns de Badalona, l’Anoia i Barcelona les fan servir perquè, almenys, quedi constància de la seva angoixa. "Per actuar, és clau que participin les autoritats ambientals i les empreses, però acompanyem els afectats i les dades que recullen els donen visibilitat", destaca Burbano. Diversos usuaris i d’altres afectats expliquen a EL PERIÓDICO com aconsegueixen poder suportar la pudor.

La Silvia Jordán, veïna del badaloní barri del Remei des de fa dues dècades, fa anys que denuncia les emissions presumptament contaminants de la fàbrica de frens Tenneco, investigades per la Justícia. Ho fa amb el suport de l’associació de veïns del barri, que ella mateixa presideix, així com per l’entitat Airenet. De fet, estan buscant suports per intervenir en el pròxim Ple municipal de Badalona i demanar que l’ajuntament elabori una ordenança sobre olors: "Amb una reglamentació odorífera, tindríem molt de guanyat".

En Manuel Javalera viu a pocs metres de Tenneco, una empresa per a la qual va arribar a treballar durant un estiu, ara fa 18 anys enrere: "La boca et queda resseca, cremada; i els ulls couen, piquen". L’Ana Tomé, que viu encara més a prop de la fàbrica, assegura que conviuen amb el problema des de fa dècades: "L’olor se’t fica tan endins que passes dies amb gust de ferro i àcid a la boca". L’Ana, que és asmàtica, explica que ha de portar sempre a sobre un "inhalador de rescat" per als episodis en què l’olor és més accentuada: "Hem de rentar constantment les cortines, sempre amb mascareta i guants, perquè hi queda incrustada una pols negra".

L’empresa Tenneco

La Guàrdia Urbana de Badalona ha aixecat recentment dues actes contra Tenneco per un parell d’episodis de pudor. A més, l’Ajuntament ha enviat un requeriment a l’empresa perquè doni explicacions al respecte.

"L’olor és tan forta de vegades que et desperta a la nit com si fos una bufetada. Al nas, en aquest cas", compara en Juanje Acevedo, veí de Masquefa. Pertany a la plataforma Tanquem Can Mata, partidària de la clausura de l’abocador del mateix nom, el més gran de Catalunya, situat a Hostalets de Pierola. L’abocador, en funcionament des de fa 45 anys, rep un milió de tones de rebutjos a l’any.

Notícies relacionades

Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona

La UE no aprova el fàrmac que alenteix l’avenç de l’Alzheimer

L’aplicació Nasapp ha registrat 3.801 avisos per fetor entre juliol del 2022 i primers de maig del 2024 a les localitats entorn del dipòsit. En el mateix període, suma 149 episodis de pudor, declarades quan es concentren diverses advertències en un curt marge de temps. L’Ajuntament d’Hostalets de Pierola acumula un nombre creixent de queixes: van ser els 1.886 el 2023, per 884 el 2022 i 640 el 2021.

"Hi ha veïns del nostre municipi més afectats per pudor que altres d’Hostalets i veuen l’abocador a poc més d’un quilòmetre de casa seva, però la veritat és que tenim poquíssim marge de maniobra per intervenir", assenyala Olga Codina, tinent d’alcaldia de Masquefa.