Pederàstia a l’Església
La denúncia d’un exalumne eleva a 20 els maristes acusats d’abusos
«Et tocaven per sota de la samarreta, el pit i l’esquena; després abaixaven la mà»
Aquesta última víctima, que estudiava a l’escola de l’orde a Rubí, assenyala dos germans religiosos per fets ocorreguts en la dècada dels 80, quan l’alumne tenia entre 12 i 15 anys.
Un exalumne de l’escola dels Maristes de Rubí (Vallès Occidental) ha denunciat dos professors del centre per abusos sexuals soferts a finals de la dècada dels 80. L’Albert, que assegura que va viure un "infern" en aquesta escola religiosa que havia normalitzat els càstigs físics i la pederàstia d’alguns docents del claustre, acusa els religiosos Dídac i Teófilo per haver abusat d’ell en els cursos escolars de 6è, 7è i 8è d’EGB. La denúncia d’aquest exalumne, que prefereix que no es facin públics els seus cognoms, eleva a 20 el total de professors maristes denunciats des que EL PERIÓDICO va començar a investigar la pederàstia oculta en aquesta organització religiosa el febrer del 2016.
En aquella escola hi havia "un clima de violència física molt contundent", recorda. "Sentia terror", assegura. "Els professors religiosos o laics pegaven de manera generalitzada: ens aixecaven del pupitre agafant-nos pel cabell, ens estampaven contra la pissarra, ens donaven bufetades i cops al cap amb els artells. I ens humiliaven davant dels nostres companys", enumera.
Els abusos sexuals que va patir l’Albert per part dels germans Dídac i Teófilo van començar a 6è d’EGB, quan tenia 12 anys, i es van allargar durant tres cursos, fins que va acabar 8è. L’Albert explica que els dos professors utilitzaven una estratègia semblant. Durant la classe, i mentre la resta de companys feien les tasques que els havien encarregat, aquests germans es col·locaven darrere els alumnes situats al final de la classe. Com l’Albert. "Primer començaven amb les carícies. Et tocaven per sota de la samarreta, el pit i l’esquena. Després, baixaven la mà fins al cul", rememora.
"Jo sempre intentava apartar la seva mà", explica. Però aquest gest defensiu era respost pels professors amb "xantatge". "Em retreien que no acceptés els seus gestos d’afecte", explica l’Albert, que admet que aquells comentaris que pretenien manipular-lo van aconseguir confondre’l i fins i tot van fer que se sentís culpable per rebutjar les agressions.
Ja han mort
El Dídac tenia uns 50 anys i el Teófilo, uns 60. Ara tots dos homes ja són morts. L’Albert assenyala que aquells abusos es produïen davant dels altres alumnes. "Aquest era el grau d’impunitat de què gaudien". A tot estirar, algun dels seus companys arribava a riure’s de les víctimes que sempre acabaven sent assetjades pels pederastes. Res més. Cap d’ells gosava defensar-los perquè, entre altres coses, que els professors actuessin així estava "normalitzat".
Aquells abusos es van succeir pràcticament totes les setmanes. "Sempre amb el mateix ritual: primer carícies, després tocaments". En més d’una ocasió, l’Albert va veure com el Dídac es masturbava posant-se la mà a la butxaca dels seus pantalons mentre el magrejava amb l’altra mà.
L’Albert va trigar anys a comprendre que els dos depredadors l’havien triat a ell perquè a casa tenia una situació "complicada". A través de les tutories i de les converses amb el seu pare, els professors coneixien la seva vulnerabilitat i la van utilitzar per acorralar-lo. A més, l’Albert era tímid i molt introvertit, una presa idònia.
Cada diumenge a la tarda, davant la proximitat d’un nou dilluns que implicava tornar a l’autocar i posar un altre cop els peus als Maristes de Rubí, l’Albert es tancava a la seva habitació i començava a plorar. "Tenia molta angoixa, em terroritzava entrar en aquella escola", recorda.
Després d’anys convivint amb les seqüeles que li van infligir aquells abusos, i seguint de prop però en silenci totes les informacions que afloraven a poc a poc sobre casos de pederàstia en escoles religioses –denúncies que han protagonitzat l’escriptor Alejandro Palomas en una escola de La Salle de Premià de Mar o l’activista Miguel Hurtado a l’abadia de Montserrat–, l’Albert ha fet finalment el pas de fer públic el calvari que va patir en la dècada dels 80 a l’escola de Rubí per si això ajuda algun dels seus companys que van passar pel mateix.
Notícies relacionadesUna portaveu dels Maristes explica que no consten abusos comesos pels mateixos pederastes a altres alumnes. Així mateix recorda que qualsevol estudiant que hagi patit abusos, a Rubí o en un altre centre de l’orde, pot posar-se en contacte amb l’organització a través del correu crr.catalunya@maristes.cat per poder ser "atès" per la comissió d’acollida de les víctimes amb casos prescrits, com els de l’Albert.
La investigació periodística sobre els abusos sexuals perpetrats en escoles religioses que EL PERIÓDICO va començar el febrer del 2016 ha fet aflorar ja 52 denúncies policials contra 20 docents maristes (14 germans religiosos, cinc professors seglars i un monitor de menjador).
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- Equipament De sala infantil a laboratori
- Investigació oberta Mossos rastreja el GPS del mòbil de Jonathan Andic per reconstruir els seus passos
- Sorteig Extraordinari de Nadal 2025 Comprovar Loteria Nadal 2025: consultar si el meu dècim té premi
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Borrasca atlàntica per Sant Esteve El temporal ja deixa registres de 90 litres, onades de fins a nou metres i alertes per crescuda dels rius
- INCIDÈNCIA PER LA SOBREPOBLACIÓ DE FAUNA SILVESTRE Catalunya és la segona comunitat amb més trams de carretera amb més perill per accidents amb senglars i cérvols
- Primer impacte econòmic El primer mes de pesta porcina ha costat més de 62 milions d’euros a les empreses exportadores catalanes
- Arancha González Laya: «S’ha de buscar una líder de l’ONU capaç de guiar la institució enmig de la tempesta»
- ¿La política es pot deixar? (XI) Xavier Trias: «Puigdemont és el líder natural de Junts, però és impossible manar estant fora»
