Les hospitalitzacions per calor extrema a Espanya creixen un 10% en una dècada

En ciutats com Barcelona, per exemple, es registra un augment d’ingressos del 13,5% i a Madrid del 9,5%. En els casos més extrems, com Saragossa i Guipúscoa, el nombre d’ingressos es dispara per sobre del 16% durant els mesos de calor.

Fa anys que la comunitat científica adverteix dels riscos de la calor extrema per a la salut humana. D’una banda, perquè estar exposat a temperatures extremes augmenta el risc de patir cops de calor. I d’altra banda, i potser més preocupant, perquè la calor per si mateixa actua com a disparador o accelerador de malalties preexistents. L’anàlisi apunta que el conjunt d’ingressos per tota mena de malalties augmenta al voltant d’un 10% durant els mesos de calor extrema.

Els registres apunten que les malalties que més empitjoren amb les altes temperatures són les derivades de l’obesitat (la incidència de la qual es dispara un 97,8%). Els especialistes que han liderat aquest estudi, encapçalats per l’investigador Hicham Achebak, suggereixen que aquest fenomen es podria deure al fet que les persones obeses tenen més problemes per regular la temperatura corporal perquè "el greix actua com a aïllant". Els ingressos per insuficiència renal augmenten un 77,7% ene ls estius molt calorosos. Les hospitalitzacions per infeccions urinàries s’incrementen un 74,6%. I les infeccions per sèpsies, que en els casos més greus poden resultar mortals, pugen un 54,3% en els mesos de calor.

Els casos d’intoxicació tant per fàrmacs com per altres substàncies no medicinals augmenten un 47% quan els termòmetres marquen valors extrems. Les malalties respiratòries i els quadres més greus de bronquitis pugen entre un 27% i un 31%. I els ingressos hospitalaris per trastorns mentals i del comportament, ja sigui per esquizofrènia o per depressió, s’incrementen al voltant d’un 28% .

En la majoria de casos encara es desconeix com la calor aconsegueix desencadenar resultats tan adversos però, segons expliquen els experts, sembla que té a veure amb la forma en què el nostre propi cos regula la seva temperatura. Hi ha estudis que apunten al fet que quan els termòmetres superen un cert llindar de calor extrema els nostres cossos entren en una espècie d’"estat crític" en el qual es dispara el metabolisme i es posa en marxa tota la maquinària per intentar reduir la temperatura interna.

Les dones, més vulnerables

Segons l’estudi liderat per ISGlobal, en col·laboració amb experts de l’Institut Nacional de la Salut i la Investigació Mèdica (Inserm) de França, la calor extrema impacta de forma diferent en homes i en dones. Els registres mostren que en els dies més calorosos els homes van tenir un risc més alt d’hospitalització per lesions, mentre que les dones van estar més afectades per malalties parasitàries, endocrines i metabòliques, respiratòries o urinàries. "Els mecanismes de sudoració de les dones s’activen més tard i a partir d’un llindar més alt de calor" i, per tant, són més susceptibles a patir danys per calor extrema.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

En el cas dels menors, l’elevada activitat física (sota el sol), la possible falta de mesures de protecció (com la ingesta d’aigua) i les mateixes característiques metabòliques de l’edat els poden exposar a un risc més gran de patir un cop de calor.

En el cas dels avis, en canvi, preocupa l’acumulació de malalties cròniques, l’efecte de la medicació, la reducció de la mateixa capacitat de produir suor o factors com la disminució de la set, que al seu torn augmenta el risc de deshidratació.