Pla per redoblar el control sobre la tutela del pare

Un grup d’especialistes de la Rovira i Virgili treballen en noves eines per combatre la violència contra els menors.

e. c.

Aquest any, a Catalunya, cinc nens han sigut assassinats en el marc de la violència masclista. Tres d’ells es consideren casos de violència vicària. En només tres mesos hi ha hagut la meitat de morts que les registrades l’última dècada, quan van començar els recomptes. A la resta d’Espanya, les dades no són menors: set menors assassinats pels seus pares en crims vicaris en tot just quatre mesos. El grup d’expertes que va posar en marxa la Generalitat ja ha començat a caminar i, des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, proposen noves eines per fer seguiment als pares després d’un divorci. "Sempre posem el focus en les mares però hem de saber i veure com es relacionen ells amb els nens", proposa Laia Rosich, directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes.

Sobre la violència vicària, Rosich comparteix la queixa de Teresa Peramato, fiscal de sala de la Fiscalia de Violència sobre la Dona, i de les associacions de mares protectores. "Necessitem una formació obligatòria per a tota la magistratura en perspectiva de gènere: la llei estatal diu que, si hi ha sospites de maltractament, no s’ha de donar la custòdia a aquests pares, però els jutges de família ho fan igualment, la ignoren", critica Rosich. Aquest és un dels grans esculls que, diu, té la lluita contra la violència vicària, ja que permet l’accés del pare als menors.

El grup de treball, que tindrà les primeres trobades a finals de maig i al juny, té el deure de fer-se preguntes sobre aquest fenomen de la violència masclista, i traçar respostes. "Hem de millorar la comprensió de les dades: ens falta un històric important". Passa una cosa tan fonamental com que la conselleria desconeix quantes dones víctimes de violència estan compartint la custòdia dels seus fills amb el seu agressor. "També necessitem fer noves actuacions: crear eines de valoració del risc i poder detectar aquestes situacions", explica Rosich. És precisament en l’àmbit de la prevenció en el qual la Generalitat hauria de realitzar una enquesta a pares i mares en els divorcis civils en què hi hagi menors. "Parlem de preguntes clau per detectar si hi ha violència", diu Rosich.

Notícies relacionades

Si n’hi hagués, proposa que hi hagi un seguiment especialitzat als menors i als seus pares. "Especialment als homes. Es posa tota la càrrega sempre sobre les dones però no tenim en compte si ells són bons pares, si compleixen les obligacions amb els seus fills degudament, si els tracten bé", explica Rosich. Aquest treball, proposa, podria recaure en els pediatres, els serveis socials o els tutors.

Aquest grup d’expertes està liderat pel Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social i el Departament de Dret Públic, Universitat Rovira i Virgili (URV). Eva Zafra i Laura Román, expertes en l’assumpte, van coordinar el primer informe sobre les conseqüències de la violència masclista en els menors a Catalunya. El grup, format per altres especialistes, haurà de presentar les seves conclusions l’octubre del 2024..

Temes:

Focus

Inicia sessió 0 Comentaris

La IA canvia les regles del joc a la universitat: «Els estudiants aprenen amb ChatGPT, no pas malgrat aquesta eina»

Jordi Nomen: "A la nit, els mòbils de tota la família han d’estar al menjador"