22 places de metge de família queden desertes a Catalunya

Vint-i-dues places MIR de l’especialitat de Medicina de Família han quedat sense cobrir a Catalunya en la repesca que ha fet el Ministeri de Sanitat després del rècord de vacants que va deixar la primera convocatòria. És la xifra "més alta" dels últims anys: el 2023, van ser vuit. A tot Espanya van quedar lliures 246 places.

La repesca s’ha fet com a segona crida per part del ministeri que dirigeix Mónica García per cobrir aquestes vacants. L’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària és la que més places desertes té: inicialment van ser 459 a tot Espanya i 98 a Catalunya, però ahir, després de la repesca, es van reduir a 246 i a 22, respectivament.

Medicina Familiar és l’especialitat que més places oferta en l’examen MIR: 2.500. Són moltes més de les que ofereix la segona especialitat amb més places, Pediatria, que en té 508. El fet que sigui alhora l’especialitat en la qual més professionals falten porta a la pregunta de si els futurs metges estan fugint a propòsit de la Medicina de Família. "No és catastròfic, és el següent", assegura sense embuts David Arribas, metge de família i vicesecretari del sindicat Metges de Catalunya (MC).

"L’any passat van quedar vuit places vacants de Medicina de Família a Catalunya en la repesca. Hem de tenir en compte que després hi haurà renúncies, l’any passat van ser del 12%. I tenim un altre problema: una vegada acabada la formació, només un 60% dels metges de família es queden treballant a l’Institut Català de la Salut (ICS)", explica Arribas. "Un 40% dels professionals no volen continuar treballant aquí, és una debacle", opina. Assegura que fa tres anys que queden vacants. "Hi ha una falta d’interès en la Medicina de Família", diu.

¿I per què? Ell ho té clar: per les condicions laborals. Assegura que la burocràcia i l’excés d’hores que implica treballar en un centre de salut impedeix que els professionals puguin, per exemple, formar-se. "No és una especialitat atractiva, així que és bàsic canviar les condicions laborals", insisteix. Altres veus, no obstant, introdueixen matisos en aquesta realitat. "Catalunya és la segona comunitat, després d’Andalusia, que més places de Medicina de Família oferta", apunta Jordi Mestres Lucero, vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). A més, Mestres assenyala que Catalunya té un "hàndicap" en comparació amb comunitats com Madrid: al tenir quatre províncies, té moltes unitats docents i molt diverses. "No és el mateix treballar a Barcelona ciutat que a les Terres de l’Ebre".

"Tenim places que no són atractives perquè són en municipis de la perifèria que depenen d’hospitals comarcals que queden una mica en segon pla", reflexiona aquest metge de família. Per ell, hi ha "molta casuística" darrere d’aquesta realitat i no es pot interpretar com una fugida general de la Medicina de Família. "Hi pot haver una part que s’expliqui per la precarietat, però no tot es pot explicar des d’aquí. No qualsevol metge pot ser metge de família, és una especialitat molt complexa, amb molta responsabilitat i amb molt vincle amb el pacient. Cada persona que t’entra ja és un examen", assegura Mestres.

"Diversos factors"

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

Diu el mateix el vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Sellarès. "Estimo aquesta especialitat i lamento que es quedin les places buides. No és el primer any que passa", explica. Segons ell darrere d’això hi ha "diversos factors" i no una única causa. "La Medicina de Família no és present a la universitat, però ni aquí ni a Madrid. I en alguns casos són els mateixos metges els que tenen una actitud que ‘tot és un desastre’", apunta Sellarès.

Creu que, tot i que aquesta és una especialitat "dura", també n’hi ha d’altres que ho són, com Cirurgia. ¿I les condicions laborals? "Potser alguns metges de família tenen la percepció que la seva feina té poc valor. La càrrega de burocràcia que tenim a la primària és molt més gran que la d’altres especialitats", acaba.