Més pobres per la crisi climàtica

"El canvi climàtic causarà danys econòmics massius a gairebé tots els països del món", adverteix Leonie Wenz, investigadora del Potsdam Institute for Climate Impact Research (PIK) i primera autora d’aquest estudi. L’anàlisi estudia, d’una banda, l’impacte de les altes temperatures a 1.600 regions de tot el món i, d’altra banda, l’alteració global del règim de pluges (que a certes zones pot provocar sequeres extremes, com la que actualment afecta Catalunya, i en d’altres pot donar lloc a tempestes extremes, inundacions i múltiples danys en infraestructures). Els models apunten que l’impacte de tan sols aquests dos factors podria provocar pèrdues de més de 36 bilions d’euros anuals arreu del món.

Segons assenyala l’anàlisi, les regions que patiran més pèrdues econòmiques que estiguin relacionades amb els extrems climàtics seran l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el sud del continent asiàtic. Allà, els indicadors econòmics podrien baixar un 30%. També s’esperen "pèrdues econòmiques massives" als EUA i en el conjunt de la Unió Europea.

A Itàlia, per exemple, l’anàlisi pronostica un descens de la renda d’al voltant d’un 15% i a França, del 13%. En el conjunt del territori europeu, Espanya destaca com un dels punts vermells de les pèrdues econòmiques associades al caos climàtic.

Més pèrdues que amb la covid

Segons diuen les xifres proporcionades per aquest estudi, la crisi climàtica podria tenir un impacte econòmic molt més gran que altres crisis econòmiques de gran envergadura com, per exemple, l’esclat de la pandèmia de covid. El Fons Monetari Internacional (FMI) calcula que entre el 2019 i el 2020, la renda per càpita es va reduir al voltant d’un 10% i després, de manera gradual, es va anar recuperant.

En el cas de la crisi climàtica, no obstant, l’impacte econòmic amenaça no només de ser més gran sinó que, a més, podria agreujar-se amb el temps. En aquests moments, de fet, s’estima que el caos climàtic ja està provocant pèrdues de l’1,8% anual del PIB i que, en cas de seguir així, aquesta xifra anirà augmentant en les pròximes dècades.

L’anàlisi publicada a Nature, de fet, argumenta que "si la humanitat no redueix d’una manera dràstica les seves emissions", l’avanç del caos climàtic provocarà unes pèrdues "encara més grans" en la segona meitat del segle. A les regions més vulnerables i pobres del planeta, que paradoxalment són les que menys han contribuït al canvi climàtic, podrien experimentar-se pèrdues d’ingressos un 60% més grans que en països més desenvolupats. "Mantenir-nos en el camí on som actualment tindrà conseqüències catastròfiques. La temperatura del planeta només podrà estabilitzar-se si deixem de cremar petroli, gas i carbó", afirma Anders Levermann, investigador del Potsdam Institute i coautor de l’estudi.

Inversió de futur

Els experts que han liderat aquesta anàlisi afirmen que "lidiar amb els danys econòmics provocats per la crisi climàtica és sis vegades més costós que aplicar les mesures de mitigació necessàries per limitar l’escalfament global per sota dels dos graus de mitjana". En aquesta mateixa línia s’ha posicionat l’informe científic més important realitzat fins ara, elaborat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides.

Segons va apuntar aquesta anàlisi, resulta més barat desplegar totes les mesures per frenar l’avenç de la crisi climàtica que no fer front a les conseqüències cada vegada més extremes provocades per aquest fenomen d’abast global.

Notícies relacionades

¿T’atreveixes a fer aquest test? 25 preguntes (algunes d’enrevessades) per aconseguir la nacionalitat espanyola

‘Idò!’, el projecte per promoure el català a les Balears, arriba a Eivissa

"Els beneficis associats a la descarbonització de l’economia global són tan o més grans que el cost de la inacció i, per tant, dels impactes climàtics", va explicar, just després de la publicació d’aquest informe, l’investigador Pep Canadell, director executiu del Global Carbon Project.

Per exemple, tal com apunten múltiples anàlisis, surt més barat aplicar mesures per millorar la qualitat de l’aire que haver de torejar amb totes les malalties i els problemes de salut pública derivats de respirar un aire contaminat. O és més rendible invertir en totes aquelles accions que permeten reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle que no pas haver de fer front als fenòmens meteorològics extrems alimentats per aquestes substàncies.