Descobertes les restes del rèptil marí més gran

El maig del 2020, Justin Reynolds i la seva filla Ruby van sortir a passejar per una platja del comtat de Somerset, al Regne Unit. Durant l’excursió, la nena, que llavors tenia 11 anys, va trobar un misteriós fragment de fòssil ocult a la sorra. Van contactar amb un paleontòleg de la Universitat de Manchester, el doctor Dean Lomax, per comunicar-li la troballa i ell, al seu torn, va trucar a un conegut col·leccionista de fòssils, Paul de la Salle, que el 2016 havia trobat un os similar a pocs quilòmetres. Va ser llavors quan la història d’aquest misteriós animal va començar a agafar forma.

Un equip de paleontòlegs de la Universitat de Bristol i la Universitat de Manchester han analitzat aquestes restes i, després d’un escrupolós estudi dels fòssils, han arribat a la conclusió que pertanyen a una espècie de rèptil marí fins ara desconeguda. Segons expliquen els autors de l’anàlisi en un article publicat ahir en la revista científica PLOS One, aquests ossos van pertànyer a un rèptil gegant marí de més de 25 metres de llarg que va viure fa uns 250milions d’anys per aquestes latituds. "Era tan gran com dos autobusos. O com una balena blava", afirmen els científics que han liderat aquest estudi.

L’espècie ha sigut batejada com a Ichthyotitan severnensis (que tècnicament es tradueix com a "peix llangardaix gegant del Severn") en honor al lloc on es van trobar les primeres restes (l’estuari del riu Severn, a prop de l’actual ciutat de Bristol). Els paleontòlegs afirmen que, si bé tècnicament aquests animals pertanyen a la família dels rèptils prehistòrics, el seu aspecte recorda més el dels dofins moderns. Es creu que aquests animals van aparèixer per primera vegada en el període triàsic primerenc, fa 250 milions d’anys, i van desaparèixer poc després, uns 50 milions d’anys més tard, per causes que encara es desconeixen.

Gegants del mar

Notícies relacionades

Catalunya només disposa del 20% de l'energia verda necessària per a 2030

Els atacants de la mesquita de Piera van utilitzar un accelerador de propagació del foc i coneixien el lloc

Els primers fòssils d’ictiosaures van ser descoberts al segle XIX, i des d’aleshores s’han trobat restes fòssils a diferents llocs del món, com ara les costes de la Gran Bretanya, Alemanya i Suïssa, però també als mars dels continents americà i asiàtic. Els paleontòlegs creuen que aquests animals van ser un dels grans depredadors dels oceans.

Els exemplars descoberts a les aigües del Severn semblen més grans que les trobades fins ara. Les mandíbules reconstruïdes mesuren més de dos metres de llarg, per la qual cosa, segons els investigadors, aquests animals devien arribar almenys als 25 metres.