Descobertes les restes del rèptil marí més gran
L’animal, amb aspecte de dofí, va viure fa 250 milions d’anys a les costes de l’actual Regne Unit. Feia 25 metres de llarg, com una balena blava.

El maig del 2020, Justin Reynolds i la seva filla Ruby van sortir a passejar per una platja del comtat de Somerset, al Regne Unit. Durant l’excursió, la nena, que llavors tenia 11 anys, va trobar un misteriós fragment de fòssil ocult a la sorra. Van contactar amb un paleontòleg de la Universitat de Manchester, el doctor Dean Lomax, per comunicar-li la troballa i ell, al seu torn, va trucar a un conegut col·leccionista de fòssils, Paul de la Salle, que el 2016 havia trobat un os similar a pocs quilòmetres. Va ser llavors quan la història d’aquest misteriós animal va començar a agafar forma.
Un equip de paleontòlegs de la Universitat de Bristol i la Universitat de Manchester han analitzat aquestes restes i, després d’un escrupolós estudi dels fòssils, han arribat a la conclusió que pertanyen a una espècie de rèptil marí fins ara desconeguda. Segons expliquen els autors de l’anàlisi en un article publicat ahir en la revista científica PLOS One, aquests ossos van pertànyer a un rèptil gegant marí de més de 25 metres de llarg que va viure fa uns 250milions d’anys per aquestes latituds. "Era tan gran com dos autobusos. O com una balena blava", afirmen els científics que han liderat aquest estudi.
L’espècie ha sigut batejada com a Ichthyotitan severnensis (que tècnicament es tradueix com a "peix llangardaix gegant del Severn") en honor al lloc on es van trobar les primeres restes (l’estuari del riu Severn, a prop de l’actual ciutat de Bristol). Els paleontòlegs afirmen que, si bé tècnicament aquests animals pertanyen a la família dels rèptils prehistòrics, el seu aspecte recorda més el dels dofins moderns. Es creu que aquests animals van aparèixer per primera vegada en el període triàsic primerenc, fa 250 milions d’anys, i van desaparèixer poc després, uns 50 milions d’anys més tard, per causes que encara es desconeixen.
Gegants del mar
Els primers fòssils d’ictiosaures van ser descoberts al segle XIX, i des d’aleshores s’han trobat restes fòssils a diferents llocs del món, com ara les costes de la Gran Bretanya, Alemanya i Suïssa, però també als mars dels continents americà i asiàtic. Els paleontòlegs creuen que aquests animals van ser un dels grans depredadors dels oceans.
Els exemplars descoberts a les aigües del Severn semblen més grans que les trobades fins ara. Les mandíbules reconstruïdes mesuren més de dos metres de llarg, per la qual cosa, segons els investigadors, aquests animals devien arribar almenys als 25 metres.
- TURISME DENTAL Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»
- Ocupació pública El Govern aprova aquest dimarts la pujada salarial del 0,5 % pendent per als funcionaris, segons CCOO i UGT
- Successos Mor un menor de dos anys en quedar-se tancat dins d'un cotxe a Valls
- Rellotge biològic masculí La ciència confirma que l’edat del pare és clau en el desenvolupament del fetus i la salut del nadó
- Sanitat pública Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores
- Salmonel·losi, la intoxicació estrella de l’estiu: riscos, símptomes i consells pràctics per evitar la infecció
- Les finances del club Radiografia de l'economia del Barça: "Hem passat de l'UCI a planta"
- Successos Mor un menor de dos anys en quedar-se tancat dins d'un cotxe a Valls
- Segons l’Institut Carles III Espanya registra 265 morts prematures atribuïbles a la calor de l’última setmana, 43 a Catalunya
- Corrupció al PSOE Els socis de Sánchez planten Feijóo i rebutgen negociar una moció de censura