Sánchez admet "disfuncions" en violència de gènere

Pedro Sánchez va presidir, per primera vegada en la història, una reunió extraordinària de l’Observatori Estatal de Violència sobre la Dona, un ens que engloba 50 institucions, entitats i associacions, en resposta a un inici d’any "terrible" en què han sigut assassinades 10 dones i set nens a causa de la violència masclista. El president ha posat la lluita contra aquesta xacra estructural en el centre de l’agenda política, una cosa que aplaudeixen les associacions de dones.

El problema és que en la trobada no es van aprovar mesures urgents o noves, tot i que el líder del PSOE va reconèixer davant els presents que hi ha "disfuncions" i convé "dissenyar nous mecanismes per combatre la violència estructural". La presa de decisions concretes es va deixar a mans del Pacte d’Estat contra la violència masclista, que agrupa els partits polítics, excepte Vox. Un acord parlamentari en el qual també participen les comunitats i els ajuntaments, que segons el president cal "renovar com a prioritat absoluta a curt termini".

L’inconvenient és que les negociacions entre partits són lentes. Per exemple, va passar un any des que el Congrés va aprovar per unanimitat, el 2016, promoure un Pacte d’Estat contra la violència masclista i la seva aprovació, amb més de 200 propostes. I a l’acord polític per renovar el pacte es va arribar el 2021 però encara no hi ha un nou document consensuat i actualitzat amb mesures d’actuació.

El negacionisme

Però el Govern central considera que el Pacte és l’"eina" necessària per millorar les mesures de protecció i prevenció, "actualitzant" el seu contingut "als canvis socials" que s’han produït en els últims anys. De fet, Sánchez va iniciar la seva intervenció assegurant que la lluita contra la violència masclista és una qüestió d’Estat, que ha de congregar tothom i en què no caben discursos negacionistes "o que dilueixin la violència estructural a força de retorçar el missatge". Pel que fa a això, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, al finalitzar la reunió de l’Observatori, va explicar que les institucions i associacions que han participat en la trobada –que va congregar les comunitats, ens locals i representants de l’àmbit jurídic, sindical o empresarial– van coincidir en la necessitat d’incidir en la "conscienciació social" i en la posada en marxa de campanyes –tradicionals i online– que reverteixin els discursos negacionistes que estan calant especialment en els més joves.

La distribució de fons

Així mateix, convé reforçar la cooperació entre tots els agents que hi intervenen, millorar-ne la formació i crear més unitats de valoració forense, formades per especialistes que emeten informes sobre les circumstàncies que envolten un delicte de violència de gènere, la víctima o l’agressor i que ajuden al seu enjudiciament. No n’hi ha en tots els jutjats i on n’hi ha no compten amb prou mitjans.

La millora de la coordinació i de la formació també s’ha d’aplicar a la violència sobre els nens, ja que aquest any s’ha batut el rècord amb set menors assassinats pels seus pares en tot just quatre mesos.

Notícies relacionades

‘Idò!’, el projecte per promoure el català a les Balears, arriba a Eivissa

Set anys de presó per a dos mossos per una detenció violenta

Totes aquestes mesures "passaran a ser analitzades, implementades i concretades" per la subcomissió parlamentària que s’ha creat en el si del Pacte, que té com a encàrrec "replantejar" els acords, segons la ministra.

El Consell de Ministres va aprovar la distribució de 160 milions a les comunitats, 140 dels quals es destinaran a programes promoguts per les autonomies per desenvolupar el Pacte i amb caràcter finalista i 19,8 milions més per a programes autonòmics destinats a la violència de gènere i les agressions sexuals.