El "miracle" dels al·lucinògens obre expectatives en salut mental

Els primers estudis sobre l’ús de substàncies psicoatives per tractar pacients amb depressió cronificada aconsegueixen bons resultats. Els psiquiatres reclamen agilitzar els permisos per multiplicar les investigacions amb aquests compostos.

El "miracle" dels al·lucinògens obre expectatives en salut mental

Fidel Masreal

4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

"Va ser un miracle". Així resumeix el Pedro, un arquitecte jubilat, el resultat del viatge al·lucinogen amb psilocibina que va experimentar a l’Hospital del Mar de Barcelona. Després d’anys de depressió cronificada, no només va aconseguir estabilitzar-se sinó recuperar l’esperança. ¿Es tracta d’un miracle? No, però és un avenç en els tractaments de salut mental com no es recorda en 40 anys, segons confessa el psiquiatre Víctor Pérez, director de l’Hospital del Mar.

La revolució ve de la mà, doncs, de la paraula esperança, però també de prudència, a l’espera que les autoritats permetin més assajos clínics que permetin analitzar més i millor els efectes d’unes substàncies que en qüestió de poques hores poden provocar un salt de gegant en la qualitat de vida de persones que porten anys amb un insofrible dolor mental. Barcelona és de les ciutats del món que més grups d’investigació ha posat en marxa.

"La investigació amb psicòtrops és una revolució al mateix nivell" que altres grans fites de la ciència en salut mental com la fluoxetina o els antipsicòtics o la psicoteràpia de tercera generació, afirma amb rotunditat Pérez, que ha pilotat assajos clínics com també ho han fet el Clínic, la Vall d’Hebron o Sant Joan de Déu, entre altres centres de tot el món, immersos en aquesta revolució que està regirant els fonaments de les agències de medicaments perquè existeixen reticències sobre l’ús de drogues d’aquest tipus. Es tracta dels fongs, però també d’una substància, el 5-Meo-DMT, que es troba en determinats gripaus; així com de l’ayahuasca.

Però es tracta d’un ús clarament terapèutic, controlat per professionals i ajustat a cada pacient. La selecció dels candidats és tan estricta i exigent que els professionals veuen com els que en queden fora marxen amb llàgrimes als ulls, perquè ja ha corregut la veu respecte a les expectatives de millora extraordinària que permet l’ús d’aquests al·lucinògens.

¿Cura definitiva?

En salut mental parlar de curació és poc realista. Un braç trencat normalment es cura. Un trastorn mental greu no té un pronòstic tan exacte. Però Pérez parla de taxes de resposta d’entre el 50% i el 60% en tractaments amb psilocibina. Més concretament, una de cada quatre persones segueixen bé a les 12 setmanes de la sessió. És a dir, que desapareix la seva depressió. I en altres casos la depressió greu es torna moderada i millora la qualitat de vida. Amb ayahuasca encara no hi ha resultats definitius, però sí casos de pacients que han millorat notablement durant mesos després d’una única sessió amb aquesta droga. "El canvi és qualitatiu", assenyala el psiquiatre. No és que el seu dolor profund, inhabilitant, es redueixi una mica. No, és que tornen a estar bé i de vegades durant mesos. Per entendre de quin canvi estem parlant, n’hi ha prou amb explicar que alguns pacients que tenien la incapacitat laboral permanent han tornat a treballar.

Aquesta esperança és compartida partint dels resultats clínics pilotats pels doctors Santiago Madero, del Clínic, i Óscar Soto, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Soto, al capdavant d’un equip de dones i homes a l’hospital, és també el president de la Societat Espanyola de Medicina Psicodèlica. "Medir en psiquiatria és molt complex, perquè es tracta de mesurar el patiment; tenim dades molt preliminars i molt prometedores i esperançadores, perquè són pacients que milloren i segueixen bé", diu Soto.

Riscos associats

El gran risc és que s’estengui la percepció d’aquestes drogues com la solució a tot, com una eina per accedir a espais místics de la ment i resoldre tots els problemes i nusos interiors. Pérez avisa que hi ha hagut pacients que han patit una mala experiència i no han millorat de la seva depressió o de l’estrès posttraumàtic, amb la qual cosa s’ha de buscar altres tècniques per a aquests casos.

Notícies relacionades

Els professionals lluiten contra l’estigma per poder continuar avançant en aquests assajos, que es porten a terme de manera extraordinàriament controlada. Els avenços d’Austràlia han sigut tan ràpids que s’han introduït al mercat aquestes substàncies, per a ús mèdic, sense acabar els assajos clínics. En cas contrari, el risc de retardar l’obertura d’aquest tractament a tots els pacients possibles és que les persones que pateixen aquests trastorns acudeixin al mercat negre i prenguin la droga de manera descontrolada, sense saber-ne la puresa, sense suport mèdic i sense control dels efectes que produeix.

A Europa s’iniciaran assajos amb MDMA per tractar estrès posttraumàtic. Serà així una vegada estigui aprovat als Estats Units per part de l’FDA, l’agència de medicaments nord-americana. Que es tracta d’una autèntica revolució ens ho demostra que a Denver, Estats Units, es va celebrar mesos enrere un congrés específicament dedicat a aquestes drogues amb finalitats terapèutiques, amb milers de participants i centenars de ponències. Contactar amb alguns dels centres internacionals de referència és impossible, a causa de l’allau de consultes de possibles pacients, investigadors i periodistes interessats en el tema.