El món es prepara per donar resposta a una altra pandèmia

Existeix un consens, més o menys generalitzat, que hi pot haver una nova pandèmia, pel fet que la globalització, el canvi climàtic i la pèrdua de diversitat afavoreixen que un nou virus salti a l’espècie humana i s’hi expandeixi. De fet, el director de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, ha llançat diverses vegades l’advertència i ha dit que l’únic dubte és saber "quan passarà".

L’OMS ha batejat aquesta amenaça com la malaltia X i ha instat els països que firmin el primer acord mundial sobre pandèmies, a fi de no repetir els errors que es van cometre amb la covid i que van provocar que el virus s’estengués per tot el món, causés milers de morts i s’hagi quedat entre nosaltres.

Els països estan enllestint aquest nou pla mundial, que podria veure la llum en la 77a Assemblea Mundial de la Salut, que se celebra a finals de maig. Mentrestant, a Espanya, el grup d’experts a qui el Consell Interterritorial de Salut va encarregar una anàlisi sobre la gestió de la pandèmia també ha advertit en el seu informe, presentat a finals de desembre, que "no només és possible sinó probable que, a curt o mitjà termini", hi hagi una nova pandèmia causada per un "virus respiratori d’alta gravetat". Davant d’això, aquest comitè ha proposat un full de ruta amb 72 accions, destinades a preparar el país per a l’arribada d’aquesta nova i possible amenaça. Perquè s’han pres mesures, però encara insuficients, segons adverteixen els especialistes.

Les malalties infeccioses

"La pandèmia ha posat en evidència i de forma rotunda que fràgils que som davant l’aparició de noves malalties infeccioses, i això no és una cosa extraordinària o excepcional, sinó que continua passant. El fet que estiguem veient casos de dengue a Catalunya i de malària a Florida, on havien desaparegut, és una demostració més que les malalties infeccioses no se n’aniran i que són amenaces futures de forma claríssima", explica Quique Bassat, director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Bassat veu probable que la grip aviària "salti en algun moment als humans" i quan això passi, avisa, "tindrem un problema molt gros". "Hem de tenir-ho ben present i cal estar previnguts. S’han començat a posar els elements, amb la creació de l’Agència Estatal de Salut Pública i sens dubte hi ha una consciència més gran de la importància d’estar preparats, però no hem avançat ni solidificat tan de pressa com hauríem d’haver fet".

També Toni Barbarà, cofundador de la Marea Blanca de Catalunya i metge internista jubilat, preveu que pugui arribar una altra pandèmia, però encara li preocupen els efectes de les guerres i l’escalfament global en la salut humana i planetària.

Els conflictes armats a Ucraïna, Palestina, Etiòpia, el Sudan i molts altres països (fins a un total de 180 a tot el planeta) deixen milers de morts i ferits, mentre que els efectes del canvi climàtic són palpables no només en les morts per cop de calor, sinó també en l’agreujament de malalties els dies de temperatures extremes o l’aparició de malalties infeccioses provocades per mosquits o altres insectes, que augmenten clarament.

L’estrès i l’obesitat

Al costat d’aquests dos desafiaments s’hi situa el càncer, les malalties cardiovasculars o neurològiques o els creixents problemes de salut mental com a patologies a l’alça i que poden tensar el sistema sanitari a curt, mitjà i llarg termini. Els experts també esmenten, com a malalties més prevalents, la diabetis, relacionada amb el sobrepès i l’obesitat, o l’estrès que provoca viure tot el dia hiperconnectat.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

"En un sistema ultraliberal, compta l’èxit i la competició, però també hi ha precarietat laboral i la tendència a l’aïllament. Tot plegat està provocant un còctel de problemes de salut mental", adverteix Marciano Sánchez Bayle, president de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.

Aquest col·lectiu, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Salut, ha emès un comunicat en què reclama que es proporcioni al sistema de salut el finançament suficient i finalista per tal que es puguin reduir les llistes d’espera –que en l’atenció primària tenen un retard mitjà de nou dies– dotant els centres sanitaris de més recursos humans i materials, i evitar d’aquesta manera les privatitzacions.