Nens de segon de primària destapen els biaixos de la IA

La iniciativa ‘AI Skill Lab’ de la Universitat Rovira i Virgili (URV) acosta la IA a l’alumnat d’11 escoles i instituts de Tarragona.

Dos alumnes fan un sudoku.  | ELISENDA PONS

Dos alumnes fan un sudoku. | ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aula de segon de primària –és a dir, nens de 7 anys– de l’escola Pau Delclòs de Tarragona, en la qual hi ha alumnat de 22 nacionalitats diferents. El tema que els nens debaten amb naturalitat i fluïdesa és, agafin-se els cinturons, els biaixos de la intel·ligència artificial. Expliquen que han portat a terme l’activitat en anglès perquè aquesta llengua no té gènere i han vist que, si demanen a la IA una imatge d’un doctor, la majoria d’imatges que genera són de doctors homes. En canvi, si escriuen teacher, les imatges que crea són de dona. No obstant, el programa torna a projectar imatges d’homes quan introdueixen la paraula scientific. ¿Per què passa? "Perquè a la intel·ligència artificial (IA) l’hem d’entrenar, no ens hem de quedar de manera acrítica amb el primer que ens surt perquè té biaixos", responen.

L’escena la descriu la investigadora Mar Camacho en una videotrucada des dels Estats Units, on ha viatjat per presentar en un congrés internacional el pioner projecte AI Skills Labs, un "laboratori per treballar activitats avançades d’intel·ligència artificial amb l’objectiu de la transformació dels centres educatius" impulsat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) en el qual entre setembre i març d’aquest curs han participat 11 escoles i instituts de la demarcació de Tarragona, entre els quals l’esmentat Pau Delclòs. Una iniciativa a què s’han afegit –"de manera voluntària", remarca Camacho– 280 professors que, després de 70 hores de formació, han obtingut el certificat de nivell B2 de la competència digital docent, i les experiències del qual –cada sessió s’ha plasmat després a les aules, d’infantil a postobligatòria– han tingut un impacte en 7.500 alumnes.

L’essència d’aquest laboratori –finançat amb fons Next Generation a través d’una convocatòria del Departament de Educació – ha sigut la incorporació a l’aula de tot allò que s’anava tractant durant la formació –en la qual s’ha treballat el disseny de les activitats, l’avaluació i l’anàlisi de dades–, adaptat a les (molt) diferents realitats (de primària a una escola d’hostaleria, d’FP). "Els 280 docents que han participat han fet un portafolis docent en la qual aporten activitats, fotos, vídeos i moltíssimes evidències; els professors han elaborat unes activitats excel·lents a partir de les formacions", relata la investigadora, que està preparant un article científic a partir de tots aquests resultats.

Eines avançades

Notícies relacionades

Un dels punts forts del projecte és que, al comptar amb fons europeus, van poder comprar llicències per als centres educatius, per tenir eines més avançades que les versions gratuïtes, i oferir un "acompanyament molt pròxim" amb un objectiu clar: canviar la mirada de l’escola cap a la IA. "Que l’aproximació no es faci des d’un ‘ui, això és perillós, cal prohibir-ho’, sinó treballar-ho i acostar-s’hi amb una visió pedagògica; fem això per millorar l’educació", continua dient, molt satisfeta, també, de la resposta de les escoles implicades després d’uns mesos intensos de treball. "Han participat en el laboratori algunes escoles amb una certa complexitat i ens han dit que formar part d’aquest projecte ha tingut un impacte positiu a les portes obertes; és a dir, el seu treball ha generat interès en les famílies", apunta.

Un altre dels aspectes que la investigadora destaca del feedback docent és la cooperació entre els professors que han participat en la formació, com han compartit les seves experiències i s’han ajudat els uns als altres.