Alerta pel perill d’extinció de l’anguila

Els embassaments i la falta de connexió d’alguns rius amb el mar posen en risc aquesta espècie que s’hauria de preservar.

Alerta pel perill d’extinció de l’anguila

G. C.

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

L’anguila europea és una espècie en perill d’extinció, ja que la seva abundància ha disminuït de manera alarmant. No obstant, a Espanya, no surt en cap llista d’espècies amenaçades. Anys enrere, el comitè científic que assessora el Ministeri per a la Transició Ecològica ja va proposar catalogar aquesta espècie de vulnerable. El Govern, no obstant, no ho va acceptar, malgrat que les recomanacions d’aquest organisme se solen seguir. Per tant, es van continuar capturant anguiles i angules (les cries de les anguiles) i no es va preparar un pla de conservació.

Ara, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, aquest òrgan consultiu ha tornat a demanar que es protegeixi l’anguila. Aquesta vegada, no obstant això, no s’exigeix que se la consideri vulnerable, sinó que directament es proposa qualificar-la com a espècie en perill d’extinció. Emili García-Berthou, ecòleg que ha participat en aquest últim dictamen, adverteix de la gravetat de la situació: "Amb la presència dels embassaments, que interrompen el curs dels rius, i l’escassetat d’aigua en els cabals, moltes anguiles es queden confinades i no aconsegueixen tornar al mar per criar".

Aquest peix es reprodueix sempre al mar dels Sargassos, a l’oceà Atlàntic. Durant la primera meitat de segle XX, les anguiles remuntaven tots els rius de la península Ibèrica: "Arribaven als 1.000 metres d’altitud, en zones de Madrid i Castella i Lleó. No obstant, en aquests llocs ja no en queden". Amb la presència dels pantans, les anguiles només arriben a les zones dels rius pròximes a la costa. A més, molts exemplars moren decapitats per les turbines d’aquestes infraestructures. "El problema és que, quan s’extreu més aigua del compte de rius i aqüífers, els rius mediterranis no desemboquen al mar i les anguiles no poden tornar-hi quan compleixen uns vuit o deu anys per continuar amb el seu cicle vital", detalla García-Berthou.

"A això se suma la sobrepesca, crítica quan consisteix a capturar exemplars juvenils, les angules", sosté el científic. En només 30 anys, la població ha disminuït en un 50% i la seva àrea de distribució s’ha reduït en un 80%. Aquestes dades evidencien un declivi preocupant que obligarà el ministeri a tornar a pronunciar-se. Els pròxims passos seran analitzar la petició del comitè científic i després tractar la qüestió amb les comunitats autònomes que estan implicades. Després que la proposta passi per diverses comissions, es determinarà si cal protegir l’anguila o no.

Notícies relacionades

La contaminació

A més de la connectivitat fluvial i la regulació de les captures, García-Berthou afirma que hi ha altres aspectes que compliquen el futur d’aquesta espècie emblemàtica: "La contaminació de les aigües i espècies invasores com les anguiles asiàtiques, que han comportat la presència d’un paràsit que afecta la bufeta d’aquests peixos, són altres amenaces". Malgrat la situació, opina que l’anguila no té la protecció mediàtica d’altres espècies com el linx i la llúdria, que tothom sap que estan en perill. Aquesta és una de les primeres assignatures a resoldre.