"La crisi climàtica podria provocar huracans a Espanya"

"La crisi climàtica podria provocar huracans a Espanya"

VALENTINA RAFFIO

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Vostè fa tota una vida que mira mapes del temps. ¿És normal el que estem veient ara?

Gens. Fa molt que vam deixar de veure valors normals. Potser per a alguns és més complicat d’entendre-ho perquè la crisi climàtica no produeix canvis d’un dia per l’altre, sinó que és molt gradual. Però només cal comparar les condicions actuals amb les que teníem fa 30, 40 o 50 anys per veure que els valors actuals no tenen res de normal. Als 12 anys vaig pujar al carro de la meteorologia i mai havia vist un clima tan alterat.

¿Què diferencia les prediccions actuals de les que vèiem, per exemple, fa 30% anys?

El canvi més obvi és la temperatura. Els termòmetres marquen valors cada vegada més elevats durant totes les estacions i, arribat l’estiu, veiem màximes cada vegada més extremes i mínimes que no baixen. L’altre factor que més preocupa són les precipitacions. El canvi climàtic està desencadenant greus sequeres en alguns punts del món i tempestes extremes en d’altres. Aquesta crisi està provocant escenaris extrems en llocs on no s’esperaven.

En el cas concret d’Espanya, ¿quins són els extrems climàtics que més el preocupen?

Espanya no era un país d’extrems climàtics, però amb el canvi climàtic comença a ser-ho. Em preocupa l’augment de les temperatures i, sobretot, el seu impacte en la vida de la gent. Sabem que les altes temperatures estan disparant la mortalitat a l’estiu. També sabem que la calor extrema està fent estralls en l’agricultura. I a poc a poc comencem a veure l’impacte en sectors tan essencials com, per exemple, el turisme. ¿Voldran els turistes venir a ciutats espanyoles on la calor no deixa sortir al carrer a l’estiu? ¿O vindran de vacances a zones afectades per sequeres extremes? No ho tinc clar.

¿Quina mena de fenòmens meteorològics extrems podrien sorgir a Espanya a causa de l’avenç de la crisi climàtica?

El que més preocupa són les grans borrasques de tardor. Les tempestes tardorals són un fenomen típic de la regió mediterrània. Però ara, a causa del canvi climàtic, pot ser que vagin a més. L’augment de la temperatura, tant de l’aire com del mar, aporta més energia perquè es formin borrasques extremes. Això ja està provocant tornados i bandes marines a les costes espanyoles. Si continua així, la crisi climàtica podria provocar huracans a Espanya. Tampoc podem descartar pluges més torrencials que provoquin grans inundacions.

Catalunya viu la sequera més extrema de la seva història. ¿Hi ha alguna manera de poder predir quan s’acabarà?

És complicat. Els pronòstics a mitjà termini indiquen que en els pròxims mesos podria ploure una mica, però a causa de l’estrès hídric no està clar fins a quin punt alleujarà els embassaments. Per ara, tot apunta que la sequera durarà fins a l’estiu. Després s’haurà de veure què passarà a la tardor. Aleshores s’espera que el Niño s’hagi diluït del tot i arribi la Niña, i això podria afavorir certes precipitacions. ¿És això segur? No, perquè amb el clima actual hi ha tants interrogants que no podem fer prediccions a mitjà o llarg termini.

¿Creu vostè que anem cap a un altre estiu de calor extrema?

La notícia seria que tinguéssim un estiu fresc. Amb la crisi climàtica sabem que ens enfrontem a estius més càlids del que és normal. Això no significa que tots siguin més càlids que els anteriors, com ha passat en els últims anys. Hi haurà excepcions. Però la tendència és clara. Els estius seran cada vegada més càlids. En el conjunt del Mediterrani, concretament a Espanya, s’espera una estació especialment calorosa. Ben aviat acabarem registrant màximes de 50 graus.

Els oceans estan bullint. ¿Quines implicacions podria tenir això per al clima terrestre?

La superfície dels mars està batent rècord rere rècord. I com més calor s’acumuli als oceans, més energia potencial hi ha per generar meteorologia adversa. Per exemple, podrien generar-se huracans més forts, tempestes més extremes i pluges que provoquin grans inundacions en diferents punts del món. L’augment d’energia transferida als oceans eventualment s’alliberarà, però encara no sabem com. Estem en una situació completament inèdita i ningú sap què podria passar a partir d’ara.

Una pregunta odiosa, però necessària. ¿Com sabem que tot això ve del canvi climàtic?

Tenim registres detallats sobre l’evolució del clima terrestre i gràcies a això hem vist com, per exemple, en els últims 30 anys s’ha produït un augment clar de les temperatures i una alteració de les precipitacions. A més, cada vegada hi ha més estudis d’atribució que defensen la connexió entre el canvi climàtic i l’aportació energètica generada per activitats humanes, en contrast amb esdeveniments naturals del passat, com les erupcions volcàniques. El que més destaca del canvi climàtic actual és la seva rapidesa, que no es pot comparar amb cap altre esdeveniment en el registre paleoclimàtic.

Notícies relacionades

Les dades són més que preocupants. ¿Algun missatge esperançador per acabar?

Per mi, la clau a l’hora de parlar del canvi climàtic és, d’una banda, destacar la magnitud del problema i, de l’altra, proporcionar solucions. És crucial que la gent comprengui la urgència de la situació i se senti motivada per actuar, ja que estem parlant d’una qüestió de vida o mort tant per a la nostra generació com per a les futures. Cadascun de nosaltres té el deure d’aportar el seu gra de sorra, ja sigui amb petits gestos en el seu dia a dia o amb un decisió tan essencial com escollir bé els seus representants polítics. Igual que ara votem pensant qui protegeix la sanitat i l’educació, també hem de votar pensant qui protegeix realment el planeta.