Rècords de calor, desglaç i pujada del nivell del mar

La crisi climàtica està "rebentant tots els gràfics" que monitoritzen el benestar del planeta. Segons alerta l’últim informe de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO), l’any passat va ser "amb molt marge" el més càlid mai registrat en el conjunt del planeta. En aquell període també es van batre rècords de calor als oceans, d’augment del nivell del mar i de desglaç en diversos punts del globus. "Aquestes xifres són un senyal d’alerta roja per al món", va dir Celeste Saulo, secretària general d’aquesta entitat en la presentació d’aquest últim gran informe sobre la salut planetària.

Les xifres parlen soles: El 2023 va ser l’any més càlid mai registrat en el conjunt del planeta, amb una temperatura mitjana fins a 1,45 graus per sobre de la línia vermella que marca l’avanç de l’escalfament global. En aquest període, a més, els oceans van patir un auge sense precedents d’onades de calor extremes, que van afectar més del 90% de la superfície dels mars; les glaceres europees i nord-americanes van registrar la pèrdua de gel més gran des que n’existeixen registres, i l’extensió de gel marí a l’Antàrtida va ser la més baixa mai observada per la nostra espècie. Perquè es facin una idea de la magnitud del problema, la pèrdua de gel del sud del planeta equivaldria a esborrar del mapa França i Alemanya juntes. Els registres també indiquen que hem tornat a batre rècords quant a l’augment del nivell del mar, que s’ha duplicat en l’última dècada; a l’acidificació dels oceans i a la concentració de gasos amb efecte hivernacle en l’atmosfera.

"La crisi climàtica és el desafiament decisiu per a la humanitat –va dir Saulo–. Això va molt més enllà d’uns rècords de temperatura. La crisi climàtica està estretament entrellaçada amb altres crisis socials com, per exemple, l’augment de la seguretat alimentària a moltes zones del planeta i els desplaçaments de població a causa de desastres naturals", va afegir. En aquest sentit, l’informe alerta d’un augment en la xifra de persones en risc extrem de patir inseguretat alimentària (que s’han duplicat des de la pandèmia fins als 333 milions) així com de les víctimes de desplaçaments després de l’impacte d’esdeveniments climàtics extrems (entre els quals destaquen, per exemple, els dos milions de persones desplaçades al sud de l’Àfrica per una inundació extrema i els tres milions addicionals que van haver d’abandonar la seva llar a causa de l’impacte de les sequeres cada vegada més prolongades en aquesta regió).

Fenòmens extrems

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

El fort augment dels termòmetres també ha provocat un augment de fenòmens climàtics extrems a tot el planeta "com inundacions, ciclons tropicals, condicions de calor i sequera extrema i incendis". L’any passat, per exemple, el pas del cicló Daniel pel Mediterrani va causar estralls a Grècia, Bulgària, Turquia i Líbia. Durant l’estiu, als països mediterranis es van registrar algunes de les onades de calor més extremes del planeta que van deixar temperatures pròximes als 50 graus i que, segons alguns estudis, van provocar fins a 70.000 morts prematures. Tot això, al seu torn, va intensificar encara més les condicions de sequera extrema en regions com Catalunya.

Segons expliquen els experts que han elaborat aquesta anàlisi, gran part dels rècords climàtics batuts en els últims mesos estan directament relacionats amb la dinàmica de l’escalfament global causat per la nostra espècie després de segles d’emissions descontrolades de gasos amb efecte hivernacle.