"Ens han tancat per la cara"

"Senyoreta, ¿com vol que estigui tranquil si estem tancats per la puta cara: hem de fer 200 habeas corpus per sortir d’aquí", es queixaven, a plens pulmons, els presos de Quatre Camins aquest dissabte passat durant la seva tancada carcerària. "És com ser en una jungla, hi ha crits de desesperació, gent malalta demanant ajuda… Això és maltractament psicològic", relata un intern.

En el mòdul, diu, hi ha reus amb cardiopaties i trastorns de salut mental. "La gent es va posar molt nerviosa. A un epilèptic li va donar un brot i no parava de vomitar. Vam aconsegur calmar-lo donant-li tranxíliums i diazepams entre nosaltres. No hi havia ningú per fer-se’n càrrec. Podia haver passat una desgràcia perquè cridaves a l’intèrfon i no hi havia ningú, no donava senyal", es queixa aquest reu.

La situació continua molt tensa aquest dilluns. Quatre Camins ha aplicat els horaris d’un dia festiu. Els presos han sortit de les cel·les una hora més tard del que és habitual en els dies feiners, i no s’ha pogut fer ni una activitat. No ha obert ni el gimnàs. "Ens mantenim perquè ens donem medicaments els uns als altres. Els funcionaris només ens donen la medicació prescrita però si no passa una cosa molt greu no t’atenen", segueix l’home.

A la presó, hi ha qui està planificant un motí si la protesta s’allarga més dies, especialment els de visites. "El problema és que la gent està molt nerviosa i alterada. Ahir (per diumenge) hi va haver una baralla amb 25 interns", es queixa el reu.

A Brians, els presos també han sigut confinats a les seves cel·les. Inclòs Eric Ramos, un pres que després de vuit anys de condemna sortia en llibertat definitiva. "A les nou del matí pensava que em dirien que me n’anés perquè la meva llibertat va començar ahir a les dotze de la nit", explica. Ha hagut d’esperar cinc hores més per poder sortir a abraçar el seu germà i tornar amb la seva família. "Ha sigut horrible, desesperant. Jo tinc dret a sortir i m’ha costat molt, no hi havia manera", es queixa. Explica que la tensió a la presó és màxima. "Aquesta tancada és pitjor que el que ens va tocar per la pandèmia", adverteix el noi.

Malestar entre els advocats

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

També respon indignada l’advocada de l’associació Famílies de Presos a Catalunya, Eugenia Sobrino. "Rebem constants cridades de famílies de presos que viuen fora de Catalunya que no saben res del que està passant ni dels interns", remarca l’advocada. Posa l’exemple d’una família d’Algèria que temia que el seu fill fos l’assassí de Mas d’Enric perquè des de dimarts no tenien notícies d’ell. "Els he dit que és a Brians i els he explicat que està tancat", segueix la lletrada.

Sobrino ha estat a punt de suspendre una vista per demanar la llibertat d’una clienta, perquè ella no ha pogut sortir de Wad-Ras. "No m’hi han deixat entrar. Al final, ella se n’ha anat als banys del seu mòdul, que donen al carrer, i jo li anava explicant tot xisclant des de fora", relata. "Estan molt nervioses, hi ha molta desinformació i la presó és una olla a pressió", avisa.