Missió espacial

Starship, un tercer viatge quasi perfecte

Després de l’estrepitós fracàs a l’abril i l’amarga decepció al novembre, l’enorme coet dissenyat per SpaceX va aconseguir ahir realitzar amb èxit totes les maniobres previstes. 

Starship, un tercer viatge quasi perfecte

Valentina Raffio

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El coet més potent mai construït, el mateix que promet tornar a portar la humanitat a la Lluna i fins i tot somiar amb els primers passos al planeta vermell, va aconseguir per primera vegada completar un vol gairebé perfecte. Després de l’estrepitós fracàs l’abril de l’any passat (el coet va explotar uns segons després de l’enlairament) i l’amarga decepció al novembre (va superar els esculls inicials, però també va acabar esclatant), ahir, en el tercer intent, el coet Starship de SpaceX va superar la seva prova més important fins ara: va completar gairebé totes les fites que s’havia proposat però, finalment, "es va perdre" durant l’última fase de la missió, mentre tornava a entrar en l’atmosfera terrestre.

Starship es va enlairar ahir al migdia (hora peninsular espanyola) des de la base espacial Starbase, al sud de Texas, a uns 30 quilòmetres de la localitat nord-americana de Brownsville. Aquest vol era, en realitat, un test tècnic per posar a prova el funcionament de tots els components implicats en la missió.

En el transcurs del seu recorregut, a més, la missió va realitzar amb èxit diverses maniobres clau per a futures missions. Per exemple, va aconseguir obrir les comportes (molt important perquè el coet pugui llançar instruments científics a l’espai). També va realitzar la maniobra de transferència de combustible entre tancs (un procés imprescindible en futures missions lunars i que la NASA ha subvencionat amb més de 52 milions de dòlars).

Coet gegant

A l’altra cara de la moneda, Starship només va patir tres fallades. Més ben dit, tres tasques que no es van completar com s’havia previst. La primera té a veure amb el propulsor del coet, el SuperHeavy, que va acabar explotant. La segona es va produir a l’encendre els motors en l’última fase de la missió, quan la nau tornava a l’atmosfera terrestre. I la tercera és la pèrdua de la nau durant el procés de retorn. Tot i així, els seus impulsors afirmen que el vol va ser tot un èxit i que acosta la humanitat al somni de tornar a la Lluna, arribar a Mart i qui sap si viatjar més enllà.

El coet és un veritable gegant de més de 120 metres d’altura, gairebé deu metres de diàmetre i una massa d’unes 5.000 tones. A diferència dels seus predecessors, com els empleats per al programa Apollo, aquest vehicle ha sigut dissenyat per reutilitzar-se. De fet, l’estructura es divideix en dues etapes: un propulsor, conegut com SuperHeavy, i una nau espacial batejada com Starship. Aquestes peces han sigut ideades per enlairar-se de forma conjunta i desacoblar-se en el procés de vol perquè, després, el propulsor torni a la Terra i la nau espacial continuï el seu camí per l’espai. En els dos casos, aquests instruments compten amb l’impuls de desenes de motors Raptor, uns dels més potents mai construïts.

Notícies relacionades

La missió va tenir una arrencada més que explosiva. A l’abril, en el seu primer intent de vol, Starship va aconseguir enlairar-se de manera exitosa però va explotar després d’uns segons de vol. Llavors, SpaceX va afirmar que la nau havia experimentat un "ràpid desmuntatge no programat" però que, tot i així, el vol havia sigut un èxit perquè els havia permès "aprendre molt" sobre el funcionament d’aquest coet.

Mesos més tard, al novembre, la companyia d’Elon Musk va intentar de nou llançar aquesta nau espacial i, tot i que va aconseguir que les dues etapes del coet es desacoblessin correctament, les peces van tornar a explotar.

Temes:

Elon Musk NASA