Catalunya es prepara per tenir llops

Sense fer soroll, el Govern continua fent passos per aconseguir consensos impossibles al voltant del llop i la seva presència a Catalunya. El grup de treball, com s’ha fet abans amb els ossos, es reuneix de manera periòdica amb l’objectiu d’evitar un "conflicte social". Durant una d’aquestes trobades entre actors implicats, els ecologistes van arrencar al Departament d’Acció Climàtica una promesa: elaborar un pla de recuperació per a aquest carnívor quan es reprodueixi per primera vegada a Catalunya.

En realitat, el catàleg de fauna amenaçada de Catalunya ja inclou el llop en categoria d’espècie extinta com a reproductora. Això significa que si hi ha canvis i n’apareix una bandada, l’espècie passaria a considerar-se en greu perill d’extinció, un estat que obliga a preparar un pla de gestió i recuperació que proposi mesures per millorar el seu estat de conservació i els seus hàbitats. Jaume Grau, membre del Grup Llop Catalunya, celebra que la conselleria s’hagi mullat i hagi adquirit aquest compromís: "Un pla de conservació serà necessari. És el que estem demanant des de fa temps".

"És una cosa molt normal que s’hauria de fer amb totes les espècies en perill del catàleg. La diferència és que l’expansió del llop genera certes reticències entre el sector ramader", admet Pol Guardis, especialista en fauna salvatge del programa Life Alnus i membre del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). "Per tant, s’haurà de continuar treballant per consolidar la gestió dels grans carnívors, incloent-hi les compensacions per danys als ramats", afegeix. Segons el seu punt de vista, és necessari avançar sense pressa però sense parar: "A poc a poc, hem d’anar construint tot això i generant tantes línies compartides com puguem. No pot ser un tema només de conservacionistes o només de ramaders".

Parella a Alcanyís

¿I quan es reproduirà el llop a Catalunya? És difícil de determinar. "Tant pot passar que s’acoblin individus procedents de França com exemplars dispersos que vinguin de les bandades ibèriques. Fins ara, els únics llops solitaris que han fet incursions a Catalunya, segons les dades genètiques, formen part de la població itàlica, que avança pel sud de França cap al Pirineu.

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

No obstant, a Alcanyís (Terol), a prop del parc natural dels Ports, s’han ajuntat una lloba d’origen ibèric amb un llop d’origen itàlic. Si la parella cria, els cadells d’aquesta còpula suposarien una fita biològica, ja que s’aconseguiria la unió entre poblacions separades pel declivi del llop en els últims segles. "No seria estrany que alguns llops sorgits d’aquesta unió entressin a Catalunya pel sud", diu Guardis. És a dir, a Catalunya el llop es pot reproduir tant al nord com al sud. "Només fa falta veure quan", conclou l’expert.

D’aquí una setmana, dimarts dia 19, diversos grups ambientalistes protestaran davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona per exigir que no es rebaixi la protecció d’aquest mamífer. Recorden que el llop va ser exterminat de molts punts d’Europa i que no s’ha pogut recuperar fins que no s’ha establert un règim de custòdia a l’espècie. Reclamen a la comissió que no tiri endavant la proposta de rebaixa i que aposti políticament per la millora de l’estat de conservació d’aquesta espècie en els ecosistemes.