Hauria de ploure 10 cops més per sortir de l’emergència per sequera

Tot i així, les precipitacions es reflecteixen en l’actualització diària realitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): avui les reserves als pantans acumulen tres dècimes més d’aigua que dissabte i se situen en el 14,77%. Destaca el que ha passat a Sau, un embassament que avui disposa del 2,15% del seu volum total, gairebé el doble del que quedava divendres. Darnius-Boadella i la Llosa del Cavall han vist com les seves provisions d’aigua també pujaven lleugerament.

Per trobar un canvi de tendència com aquest cal anar al mes de maig del 2023, quan diversos dies de pluges van alleujar la situació abans que comencés l’estiu. De fet, els cabals dels rius de la meitat est de Catalunya mostraven cabals similars als de juny de l’any passat. No obstant, avui, aquests rius i rierols ja no flueixen amb la força de tres dies enrere.

Al Francolí o el Tordera, moltes de les anguiles, una espècie en greu perill d’extinció, que van intentar aprofitar l’empenta de les aigües per arribar al mar s’han quedat a mig camí. El pic d’intensitat del Ter, el Llobregat o la Muga es va suavitzant, mentre una porció considerable del recurs s’infiltra lentament cap a les masses d’aigua subterrània. Per tant, encara que els embassaments segueixin a l’uci, no es pot dir que l’episodi humit no tingui conseqüències positives. A Catalunya, una gran quantitat de pobles beuen dels seus pous, que poden veure alleujada la seva situació després d’aquestes pluges, si bé és cert que s’haurà d’esperar per comprovar la millora dels aqüífers. ¿Quanta aigua hauria de caure perquè el sistema Ter-Llobregat i la resta de les conques internes surtin d’aquesta sequera? Més o menys s’haurien de repetir les pluges de dissabte unes deu vegades més. Així, es podria afirmar que Catalunya surt de la crisi hídrica.

Jordi Vayreda, investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) especialitzat en l’estudi dels boscos, adverteix que es necessita molta més aigua per donar la volta al mal estat de les arbredes: "Quan cauen 30 litres en un bosc, al voltant d’un 10% no arriba a terra. I dels que arriben a terra, molts són capitalitzats per plantes i arbustos. Però els arbres d’arrels profundes necessiten més precipitacions per recuperar-se".

Vayreda afirma que, de manera immediata, el risc d’incendi disminuirà. "És fantàstic que hagi plogut així, perquè gran part de la vegetació no deixa passar una oportunitat com aquesta, però ha de ploure més", insisteix. Detalla que perquè el cabal dels rius es mantingui es requereixen més temporals abundants i generals com el que es va viure el cap de setmana: "Si no, quan para de ploure, de seguida es para tot, ja que els nivells freàtics eren tan baixos que la terra acapara l’aigua, que ha de creuar diverses capes per arribar a les profunditats del subsol".

Factor clau

Notícies relacionades

Ens han de preocupar els constants terratrèmols al sud de València i Alacant?

Les autoescoles de Lleida critiquen el pla de la DGT d’examinar un dissabte

La finestra de pluges primaverals, esperada per meteoròlegs, polítics, ambientalistes i empresaris, no ha fet més que obrir-se. Ara arriben les setmanes suposadament més plujoses de l’any (juntament amb la tardor). Cal veure si les precipitacions generoses es repetiran. I també caldrà prestar atenció a l’augment de les temperatures. I hi ha un altre factor clau: la neu. Fins ara, les cobertes nivals d’aquest hivern eren preocupants per la seva escassetat. Ara l’escenari ha canviat.

Encara no es pot determinar amb contundència quin efecte tindrà la neu acumulada a les zones més fredes. Però si el desglaç és progressiu, pot servir per arribar no només sota terra sinó també a rierols i basses que acaben als embassaments.