La fiscalia investiga els abocaments fecals crònics al Baix Llobregat

La fiscalia de medi ambient de Barcelona investiga l’origen dels abocaments d’aigües fecals en un espai protegit del delta del Llobregat. En concret, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el ministeri públic ha admès una denúncia de les entitats ecologistes Les Agulles i Ecologistes en Acció. Aquests episodis s’han cronificat a l’entorn del Baix Llobregat des de fa gairebé 20 anys i afecten espais protegits com l’estany de la Murtra, que forma part de la Xarxa Natura 2000. N’hi havia prou amb fer un tomb pels voltants d’aquesta bassa divendres passat per percebre l’olor desagradable que s’escampava per l’espai.

Però, ¿què és exactament el que provoca aquests abocaments? Els dies de pluja, com que la xarxa d’aigües s’omple en excés, la depuradora de Gavà i Viladecans té autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per abocar aigua procedent de la claveguera a aquest aiguamoll que desemboca a la platja. "La teoria diu que aquesta aigua fecal es barreja amb aigua depurada i queda diluïda. Però no sempre és així", critica Jaume Grau, membre de Les Agulles i d’Ecologistes en Acció.

Això passa, entre altres coses, perquè no existeixen xarxes separatives. Dit d’una altra manera: l’aigua de la pluja i l’aigua residual circulen per les mateixes canonades. ¿És realista pensar en un model amb canonades independents? "És utòpic, ja que per a les ciutats seria caríssim separar xarxes", admet Narcís Prat, ecòleg i expert en gestió de l’aigua a la Universitat de Barcelona.

Segons el seu punt de vista, aquest paradigma seria ideal, però només és possible portar-lo a terme en urbanitzacions o barris de nova creació: "És molt útil separar les dues xarxes. Permet utilitzar l’aigua de la pluja per al reg o altres usos. A més, pels conductes d’aigua pluvial podria circular aigua regenerada i donar-li aquests usos secundaris, mentre que l’aigua residual i fecal aniria a les depuradores. Així aprofitaríem molt millor el recurs.

Falta de coincidència

Només el 2023 es va rebutjar aigua residual almenys 15 vegades, segons les dades amb què treballa l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’ens que ostenta la titularitat de la depuradora. El problema és que, si s’analitzen al detall les dades dels últims anys, els abocaments no sempre coincideixen amb dies de pluja. En diverses ocasions, sense gairebé pluja, es va reportar la presència d’aigua fecal en l’espai protegit. Això passa perquè, en algun cas, per prevenir, la depuradora desguassa abans que caiguin les precipitacions pronosticades.

Els ecologistes exigeixen més controls i vigilància: "Es posa en risc un espai malmès que l’ACA està obligada a recuperar". Per aquesta raó, les entitats han demanat a la fiscalia que aclareixi per què no s’han buscat solucions que evitin aquesta contaminació. I el fiscal ha optat per obrir diligències i mirar de donar resposta a les preguntes obertes per aquest conflicte ambiental.

És més, l’ACA, segons ha confirmat aquest diari, ha demanat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que elabori un pla integral de gestió abans del 2026 que contempli la reducció d’aquestes descàrregues durant els episodis de pluja. La idea és que els abocaments vagin directament al mar a través d’un emissari submarí. Al mar, les aigües residuals es diluirien molt més i els aiguamolls no patirien aquest contratemps, que sovint implica la mort de peixos.

Cargol d’Arquimedes

En paral·lel, els Comuns portaran al Parlament la qüestió. Com explica el diputat Enric Bárcena en declaracions a aquest diari, preguntaran per escrit al Govern quan preveu executar inversions per realitzar millores en la depuradora: "L’ACA és responsable del sanejament i ha d’accelerar els tràmits per instal·lar uns dipòsits que permetin absorbir més aigua de pluja i evitar els abocaments d’aigua fecal".

Notícies relacionades

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Sancho es debat entre les presons de Samui i Bangkok

A aquest escenari, que evidencia l’estat precari d’alguns espais deltaics, se suma una altra situació pendent de resoldre que enreda encara més el panorama. Quan cau pluja intensa, als agricultors de la zona se’ls inunden els camps. Per evitar que es perdin les collites, buiden l’estany de la Murtra i desembassen més quantitat d’aigua cap al mar. Quan això passa, de vegades es remouen llots, de manera que la qualitat de l’aigua que arriba a la platja no és òptima.

¿Com es pot resoldre això? Amb un nou cargol d’Arquimedes que acceleri el buidatge d’aigua i que no obligui els agricultors a deixar la Murtra gairebé sense aigua per així poder preservar les seves collites. Mentre la fiscalia investiga aquest assumpte, està en mans de l’ACA i de l’AMB trobar-hi mesures.