Infarts i ictus perjudiquen més la dona per l’infradiagnòstic

El biaix de gènere afecta també les qüestions de salut. Malalties com l’ictus i l’infart estan infradiagnosticades en el col·lectiu femení al considerar-se més pròpies dels homes. A d’altres, com la migranya, més prevalents en les dones, se’ls dedica poca investigació. Metges de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona van posar ahir el focus sobre aquesta realitat, amb motiu del Dia de la Dona.

"Els ictus no afecten més les dones, però de vegades es presenten de manera diferent i és més difícil diagnosticar una dona d’un ictus agut", explica Marta Rubiera, neuròloga de la Unitat d’Ictus. A diferència dels homes, les dones solen patir els ictus amb més edat. Aquesta malaltia és la principal causa de mortalitat en el col·lectiu femení; en el masculí, és la "segona o tercera". La prevalença, assegura Rubiera, és la mateixa en els dos sexes, però en elles hi ha més mortalitat perquè es detecta menys i perquè solen ser més grans que ells quan el pateixen.

Aquesta neuròloga s’acull a estudis que demostren que les dones reben menys tractaments per dissoldre els trombes causats per l’ictus i que, a més, els reben més tard. "Sabem que, amb el mateix ictus i a la mateixa edat, una dona té pitjor pronòstic", diu Rubiera, que especifica que, en general, es considera que aquest fet es deu a les "diferències socials". "La dona és més cuidadora de l’home. Es queixen menys, són més sofertes i no s’alerten tan ràpidament. Tot això pot fer que el pronòstic sigui pitjor", afegeix.

El doble de morts

En paral·lel, en les dones joves és més probable que l’ictus passi inadvertit. Això és perquè hi ha malalties denominades "ictus mímic" que imiten l’ictus i que són més freqüents entre el col·lectiu femení. "Per exemple, la migranya de vegades imita els símptomes de l’ictus, com alteracions en la vista o dificultats per parlar. Així, quan les dones van a urgències, els metges pensen abans en una migranya que en un ictus", explica la neuròloga.

En paral·lel, les dones també tenen més risc de morir quan pateixen un atac al cor. "Fa uns anys vaig fer un estudi amb la Societat Espanyola de Cardiologia i vam veure com la mortalitat per infart es dobla en el cas de les dones. Elles moren en el 18% dels casos i ells, en el 9%", apunta la cardiòloga Antonia Sambola, adjunta de la Unitat Coronària de ka Vall d’Hebron. Tot i que és veritat que les dones solen ser, de mitjana, més grans que els homes quan pateixen un infart, els investigadors van descobrir que aquest no era el principal motiu, sinó que en elles el dolor "es banalitza" i "no es té tan en compte".

"La malaltia cardiovascular és la principal causa de mort en les dones, malgrat que la població general i molts sanitaris creuen que és el càncer de mama. Cada any a Espanya moren unes 6.000 dones més que homes a causa d’aquestes patologies, que solen associar-se només al gènere masculí", avisa Sambola.

Quan una dona consulta un dolor toràcic, hi ha una "predisposició" a creure que es tracta, per exemple, d’artrosi (pot aparèixer a la zona de l’estèrnum que s’articula amb les costelles) o ansietat, i s’associa "menys" a la possibilitat de patir un infart. "Elles tampoc són conscients de la possibilitat de l’infart i esperen que els passi el dolor, factor que retarda l’atenció mèdica", afegeix. I insisteix que els símptomes de l’infart en la dona són "idèntics" que als de l’home: dolor al pit. No obstant, en el cas d’elles, van, a més, acompanyats de "nàusees, vòmits i sudoració".

Com a presidenta de la Comissió de Perspectiva de Gènere de la Vall d’Hebron, Sambola també ha estudiat com les dones tenen més "efectes adversos" per la quimioteràpia: el 68% en pateixen símptomes secundaris, davant el 46% dels homes. "Això passa perquè en general –no només en oncologia– els assajos clínics inclouen moltíssims més homes que dones. Només el 30% dels pacients dels assajos clínics són dones, però els resultats s’extrapolen als dos sexes", explica.

Notícies relacionades

Joan Deus: "Hem generat una societat de vidre"

"Ens bombardegen amb la negativitat"

Aquesta cardiòloga denuncia, a més, que les dones van molt a la consulta a causa de "cefalees i migranyes" i no sempre se’ls prescriu el tractament adequat, sinó una "analgèsia convencional". "En molts casos hi ha un biaix en l’esforç terapèutic, i això s’ha de corregir".

Les migranyes afecten de manera desigual els dos sexes: per cada tres dones, hi ha un home amb aquesta patologia. A més, els atacs en la dona són "més intensos, més duradors i més difícils de tractar", assenyala Patricia Pozo Rosich, responsable de la Unitat de Cefalea de la Vall d’Hebron.