"Noies i nois vivim en un conflicte permanent"

El consens general és que, a grans trets, les noies estan "cansadíssimes" d’haver de fer pedagogia i de viure "en una espècie de conflicte permanent", explica Clàudia Fernández, alumna de Batxillerat de 18 anys. Ella està farta, diu, de ser l’"aixafaguitarres" o la "feminazi" –com alguns ja l’han anomenat– que salta davant comentaris sexuals passats de voltes, racistes o homòfobs. "Anem cap enrere. D’un temps ençà sembla que sigui guai dir barbaritats, i, tot i que intento evitar aquests temes, de vegades els dic: ‘¿Però us adoneu de tot el que surt de la vostra boca?’ ¿Sempre heu d’estar dient ‘eh, gai’ o ‘aquesta és una verra’ i parlant de la mida dels vostres penis?".

Més enllà de les generalitzacions d’estar per casa, el fet és que el conflicte sovint esclata quan a les aules es parla de violències masclistes o d’educació afectiva i sexual. "El que comença com a debat sol acabar en batalla", admet Pol Martín, de 18 anys, que afirma que un gruix dels nois de la seva edat senten que se’ls responsabilitza de violències que mai han comès i que sovint aquesta ràbia els empeny cap a posicions més radicalitzades.

"Una part important de nois no creuen que el feminisme sigui positiu per a tothom; de fet, molts se senten atacats i entenen que fins i tot la paraula els exclou", afegeix el noi, que considera que, en general, són una generació igualitària que es revolta davant "el marcatge i la reprensió constant" que han rebut a casa i l’escola des de ben petits. "De vegades sí que sembla que noies i nois visquem en mons diferents; a l’institut jo em relaciono poc amb elles, suposo que perquè tenim visions i interessos diferents".

De fet, la geografia del conflicte apunta que aquesta bretxa entre noies empoderades i nois en reacció sol donar-se a secundària. "A mi m’han arribat a escriure feminazi a la taula", explica Meritxell Navarro, de 23 anys i graduada en Antropologia. Dels anys de batxillerat, Meritxell recorda nítidament el negacionisme de la violència masclista –una vegada, parlant de feminicidis, un company va dir que els homes se suïcidaven més perquè les dones els hi empenyien–; l’hostilitat permanent "al pati, a classe i de festa", i el control de la sexualitat. "Cada dilluns era un punt de l’ordre del dia si t’havies embolicat amb un o amb dos –hi afegeix–. Aquí es nota molt la falta d’educació sexoafectiva, el càstig a les dones per tenir desig. Fins i tot en les relacions quotidianes rebem molta sexualització, jo soc bisexual i veig moltíssima diferència. ¡Les noies no ens relacionem així!".

Com un mem masclista

"Alguns companys de facultat, que actuen tota l’estona com un mem masclista per cridar l’atenció, també mantenen una competició sobre les noies amb qui s’han embolicat, que puntuen. ¿Com pots entrar en aquest joc?", hi afegeix Nora García, estudiant de Comunicació de 20 anys. "Malgrat que ens avenim si no toquem certs temes, no podria tenir amb ells una amistat profunda i ja no diguem una relació afectiva", afirma.

"Hem crescut en ple debat del consentiment i quan mantens una relació sempre preguntes –afegeix el Pol-. Però si sorgeix algun conflicte tems que et puguin ficar en un problema: no conec cap cas però sents tantes coses...".

Gran part d’"aquestes coses" els arriben de l’aparell de Youtubers que des de la preadolescència els estan socialitzant en el negacionisme, l’homofòbia i la cosificació de les dones com si fossin sinònims de transgressió de l’statu quo i de pensament crític.

A les generacions més grans la revolta feminista els va sobresaltar i a un gruix els ha portat a revisar qüestions, com l’assetjament o els privilegis, en què no havien reparat. "Els homes hem de ser conscients que el feminisme ens incomodarà, però el problema és que, davant això, xavals molt joves estan replicant el discurs d’odi d’influencers famosos", apunta Dani Ruiz, tècnic de comunicació de 24 anys. Ell, que treballa rastrejant la xarxa, explica que des de fa uns dies TikTok bull amb nois de 14 o 15 anys que diuen "que el feminisme ha anat molt lluny i que vivim en una societat hipòcrita en què si opines diferent de la resta et diuen que ets fatxa o masclista".

Parar els peus

Un dels problemes, per al Dani, és que "encara no estem en el punt que els xavals parin els peus als seus amics". Un angle cec en el qual també abunda Mehdi Aoula, de 21 anys. "Les meves amigues no es callen i reivindiquen, però molts nois encara no sabem com actuar davant els micromasclismes", admet aquest veí del Poble-sec. El seu cercle d’amistats, per exemple, té un costum que s’ha estès per les entitats del barri: quan aflora algun tic masclista –com fer comentaris sobre el cos o dir que cal netejar i passar el pal de fregar a les noies–, elles aixequen les mans "com dient reeduca’t".

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

¿I com acabarà aquest cisma generacional? La Clàudia creu que la febre finalment baixarà, mentre que considera que els instituts haurien de combatre la "desinformació" i no limitar les classes dedicades a la igualtat a parlar de "dones que fan coses" amb motiu del 8M. Entre professors, per exemple, hi ha acord que l’educació sexual i afectiva és clau i que, mentre que s’ha de ser contundent amb les actituds tòxiques, no es pot col·locar la motxilla del patriarcat als xavals ni caure en la guerra dels sexes en aules, de fet, molt més diverses que anys enrere. "Jo crec que el que vius a casa és fonamental, però també recordo com ens va marcar a tota la classe un taller que vam fer i que es titulava Els paranys de l’amor -explica Melodi Flores, de 23 anys. Així que hi ha molt per fer".

"En el meu entorn, les parelles heterosexuals parlen molt de tics masclistes que ara no es deixen passar", apunta Eloi Román, de 22 anys. Afortunadament, les estadístiques també apunten que hi ha molts xavals que es van barallant amb els estereotips i hi ha consens que la batalla per la igualtat no ha de recaure sobre les espatlles de les dones.