Ni ‘conejita’ ni ‘esclava’ (ni ‘La raja de tu falda’)

Com cada dilluns a l’hora del pati, la sala d’actes de l’institut s’omple de xavals –la majoria noies, però també un grapat de nois–, que van ocupant posicions mentre xerren i es mengen l’entrepà de l’esmorzar. Des de fa tres anys, l’hora de l’esbarjo –a la qual renuncien gustosos per la causa– és «el seu moment». Aquest dilluns, a més, tenen feina, és l’últim abans del 8 de març, data que aquest grup d’alumnes divers –format per joves d’entre primer d’ESO i segon de batxillerat– fa mesos que prepara.

«L’assemblea va néixer gairebé per necessitat. Vaig detectar que hi havia molts alumnes que necessitaven un espai en el qual parlar de manera segura de les violències que patien tant a l’institut com fora», explica Luciana de Camargo, professora de castellà i de valors, referent en coeducació al centre, que fa ja tres anys va acompanyar l’alumnat de l’Apel·les Mestres de l’Hospitalet en la creació de l’Assemblea Feminista i continua fent-ho amb orgull.

Ultimen els detalls dels quatre tallers que preparen per a aquest divendres, pels quals passaran tots els grups de l’ESO, és a dir, tots els seus companys. En un, analitzaran lletres i videoclips masclistes (incloses les cançons que tenen tot el dia ficades al cap i el mòbil). Un altre consisteix en la creació d’un mural al pati d’«altres referents» –dones invisibles però que sostenen la vida, com les seves àvies o mares– «amb la intenció d’anar més enllà de Frida Kahlo o Marie Curie». El tercer serà el concurs ¿Quant saps de feminisme? i, el quart, una cursa d’obstacles en què experimentaran en la pròpia pell el pes del patriarcat.

Treuen els seus ordinadors i s’organitzen per grups, un per taller. L’equip de la cursa d’obstacles, format per alumnat de primer d’ESO, explica amb facilitat i decisió en què consisteix la seva prova. «Repartirem targetes i, en funció del teu rol en el joc, hauràs de fer el circuit amb més pes o amb menys. Si ets home, blanc, heterosexual, no portaràs cap pes. Si ets dona, agafaràs un saquet; si ets dona racialitzada, dos; si ets, a més, de classe baixa, tres, i així...», relaten.

De Camargo els escolta i somriu. «Estan posant el cos. Molts d’aquests joves arriben a l’assemblea perquè han patit algun tipus de violència per part de companys, i divendres es posaran a fer aquests tallers per a tot l’institut, en ocasions exposant-se davant els seus agressors. Són referents per a tothom, d’ESO a batxillerat. Quan a algun company li passa alguna cosa, saben que els ho poden explicar a ells i elles. Són activistes feministes, ja», apunta emocionada la implicada professora.

La Claudia (15 anys) va a tercer d’ESO. Va començar en l’assemblea setmanes abans del 8M de l’any passat, «per curiositat», i no l’ha deixat. «Em va atrapar», diu. Explica que per al 25 de novembre van fer un mural amb siluetes de totes les víctimes de violència masclista d’aquell any, acció que els va impactar moltíssim. «També va passar tot l’institut pel mural, els explicàvem què significava i els tocava moltíssim –recorda la jove–, i per a aquest 8M volíem reivindicar la dona treballadora que no surt mai ni als llibres ni en els actes; i deixarem un espai perquè cadascú hi pugui sumar als seus propis referents més pròxims».

No només reggaeton

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

La Irene, la Mar, la Candela i l’Iker van a segon i formen part de l’assemblea des de primer. Als seus portàtils, una llista d’11 cançons per al taller, que van de Raw Alejandro a Estopa. «Tot i que el reggaeton és del que més s’escolta i on trobem lletres i vídeos més problemàtics, volíem obrir el focus per no estigmatitzar un sol estil de música i evidenciar que el masclisme és transversal», exposen assenyalant que precisament les cançons més masclistes són les que més se saben, fins i tot ells, conscients i sensibilitzats. «Tot i que no vulguis o no t’agradin, te les saps perquè formen part de la nostra quotidianitat», exposen.

L’objectiu del taller és que saber-se-les i fins i tot disfrutar ballant-les no sigui sinònim de normalitzar alguns relats o situacions. «Hi ha cançons molt evidents, com Esclava o Conejita, però altres de més innocents també cosifiquen, com La raja de tu falda», expliquen.