La llei de restauració obligarà les urbs a no perdre zones verdes

L’aprovació definitiva de la llei de restauració de la natura obre un nou escenari a Espanya. ¿Com hauran de reaccionar el Govern i les autonomies a aquest nou reglament europeu? El primer que cal dir és que el text serà de directa aplicació. A diferència del que passa amb les directives europees, no és necessari que es creï una nova llei adaptada al reglament. Això només seria necessari en cas de voler imposar sancions.

No obstant, el que sí que serà obligatori és redactar un pla de restauració tangible. És a dir, un document que detalli com es complirà el reglament. En realitat, en el pla estatal de patrimoni natural i biodiversitat ja es parla de la necessitat de redactar un Pla Estatal de Restauració.

"Això és el primer que haurà de fer el Govern, a través del Ministeri per a la Transició Ecològica", detalla Juan Carlos Atienza, responsable de l’àrea de governança ambiental de l’entitat SEO/ BirdLife. Aquest pla, com passa amb els plans de gestió de l’aigua o de qualitat de l’aire, s’enviarà a Brussel·les, que l’haurà de validar.

Avui dia, segons expliquen fonts coneixedores del procediment, la Comissió Europea ja treballa amb els documents que els països hauran de completar perquè els plans nacionals tinguin certa coherència.

¿Quin paper exerciran les comunitats autònomes? Encara no està decidit quina importància tindran. Però les mateixes fonts donen per fet que, com que disposen de les competències de medi ambient (no les marítimes), el ministeri els demanarà que facin plans regionals per complir el que exigeix el reglament de restauració.

"Si les autonomies no s’hi impliquen, serà impossible restaurar alguns territoris", considera Atienza. Cal recordar que, actualment, en la majoria de les comunitats autònomes governa el PP, un partit que a Europa s’ha oposat a la nova normativa. És possible que les confederacions hidrogràfiques també hagin de fer part del treball i encarregar-se del que està relacionat amb els rius.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Lluís Brotons, investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), recorda que l’objectiu és que la biodiversitat es recuperi: "Per a això caldrà prioritzar zones i indicadors". ¿I quins seran els indicadors? Doncs espècies concretes. "Una de les obligacions, per exemple, serà demostrar que la població de papallones a zones agrícoles millora i canvia la seva tendència de declivi", precisa Brotons. Però també es podran escollir espècies d’aus lligades a l’agricultura o a les zones forestals que es pretenguin recuperar.

Durant els primers anys, el pla se centrarà en les zones protegides. Però per restaurar un 20% del territori, s’hi acabaran incloent àrees no protegides. En l’annex al reglament, per exemple, es planteja convertir zones industrials abandonades i pedreres en espais naturals..