BCN capital tecnològica

Quan l’hospital és un cuidador virtual

La telemedicina, sempre sota la supervisió d’un facultatiu, ajuda els pacients grans crònics de diversos hospitals catalans.

Quan l’hospital és un cuidador virtual

BEATRIZ PÉREz

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

"¿S’ha posat el respirador a la nit? ¿Li ha resultat fàcil col·locar-se’l?". La que parla a l’altre costat del telèfon és Lola. La veu és tan humana que sembla real, però Lola és, en realitat, la cuidadora virtual de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Una mena d’assistent destinada a cuidar de persones grans amb alguna patologia crònica, principalment apnea del son o insuficiència cardíaca.

Lola està programada per fer un seguiment d’aquests pacients, controlar que estan bé, evitar-los visites innecessàries al metge i, una cosa no menys important, reduir la càrrega de treball d’aquests últims.

Lola és un exemple de com la telemedicina, ben dirigida i sempre sota supervisió d’un facultatiu, ajuda a cuidar els pacients i, més en concret, de les persones grans.

Sense bretxa digital

N’hi ha un altre que se citarà al llarg d’aquest reportatge: un rellotge amb GPS per a la gent gran amb un botó d’emergència i un detector de caigudes. I, en paral·lel, els hospitals, impulsats per la Covid, han començat a desenvolupar programes de seguiment a distància de malalts.

"L’assistent virtual Lola es basa en un algoritme d’intel·ligència artificial i és útil per a aquests pacients grans als quals els donen l’alta i que després s’han de desplaçar moltes vegades a l’hospital per comprovar que tot va bé", explica la dermatòloga Anna Sala, que és membre de la Comissió d’Innovació del Campus Universitari Vall d’Hebron.

Aquesta assistent virtual, que funciona des de fa un any, trenca amb la bretxa digital que moltes vegades pateix la tercera edat. Aquests pacients no necessiten entrar a internet ni descarregar-se’n cap app. N’hi ha prou que tinguin el seu mòbil amb so. "Lola crida per telèfon, a un dia i una hora prèviament programades, i fa diverses preguntes. El pacient ha de parlar amb ella normal i corrent, com faria amb qualsevol sanitari".

Lola està basada en el processament del llenguatge natural de les persones. En funció de com s’han contestat les preguntes que s’han fet, Lola sap si el pacient està bé o no. Si surt algun ítem alterat, es programa automàticament una visita presencial amb el metge o infermera. ¿I quins són aquests ítems?

"Cada patologia –explica Sala– té diverses preguntes. Per exemple, als pacients amb apnea se’ls pregunta si s’han posat la màquina CPAP a la nit, o si els ha costat o no posar-se-la. És el mateix que se’ls preguntaria en una visita presencial".

Com explica aquesta metge, amb Lola es pretén aconseguir també reduir les visites mèdiques que no tenen valor. "Si totes les preguntes surten bé, t’estalvies una visita a l’hospital. Ens fixem sobretot en les adherències al tractament, si hi ha símptomes, si el pacient es troba bé. I, en funció d’aquestes respostes, tornem a parlar o a veure’ns en tres mesos", afegeix. Lola s’ha utilitzat, de moment, en pacients de més de 75 anys (tots amb apnea o insuficiència cardíaca), alguns dels quals són dependents, però la Vall d’Hebron preveu extrapolar-la a altres malalties i pacients més joves.

Durcal, el rellotge GPS

Es diu Durcal per Rocío Dúrcal i els seus creadors buscaven així generar una complicitat amb els seus usuaris: les persones grans. Durcal és un rellotge GPS de teleassistència: detecta caigudes i té un botó d’emergència; funciona les 24 hores. L’empresa, del mateix nom, va néixer a Barcelona durant la pandèmia.

"El rellotge Durcal és un dispositiu adaptat a la gent gran. Volíem buscar una solució que no fos estigmatitzadora. No és un smartwatch, sinó una cosa molt senzilla d’utilitzar. A més de donar l’hora, gràcies al GPS la família també sap on es troba la persona. Té un botó d’emergència i un detector de caigudes que, en 20 segons, avisa els serveis d’emergència, explica Guillem Viladomat, CEO de Durcal. Només el 2023, a tot Espanya, Durcal va fer 720 rescats reals i va localitzar 20 persones desaparegudes o caigudes que tenien malalties com l’Alzheimer.

Geriatres com Jordi Mascaró, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), ja recomanen als seus pacients amb problemes cardíacs, pèrdua de memòria o que viuen sols. Dúrcal costa 19 euros al mes: el dispositiu no té cap cost ni es paga cap permanència.

Precisament la Creu Roja, que acaba de celebrar la seva VIII Edició dels Premis Tecnologia Humanitària, ha atorgat el primer guardó a Showee, una dutxa ecointel·ligent que aglutina característiques de l’assistent virtual Lola i el rellotge Durcal. Showee incorpora un detector de caigudes, un assistent virtual i un control intuïtiu mitjançant pantalla tàctil i veu a més de cromoteràpia i aromateràpia.

Covid i telemedicina

Notícies relacionades

La covid va impulsar la telemedicina i centres com l’Hospital del Mar (Barcelona) han aprofitat per consolidar programes d’assistència telemàtica. Aquest centre sanitari porta a terme un seguiment a distància de pacients amb ventilació mecànica i esclerosi lateral amiotròfica (ELA). La gran majoria té més de 65 anys. El Servei de Pneumologia va veure la necessitat de "digitalitzar" els seus pacients. ¿Per què? "Perquè molts venen de fora", respon Marta Hurtado, la cap de del Servei d’Atenció al Ciutadà del Mar. I, també, perquè molts d’altres prefereixen passar el final de la seva vida a casa.

Així, la telemedicina permet saber si el pacient amb ventilació mecànica, des del seu domicili, es posa bé la mascareta gràcies que aquestes dades s’envien al núvol. A més, el programa també inclou videotrucades. "Abans venien cada 4 o 6 mesos a l’hospital; ara, una vegada a l’any", assenyala la pneumòloga Juana Martínez.