El llop que va recórrer 1.240 quilòmetres

Una col·laboració entre laboratoris alemanys, francesos i espanyols ha permès documentar que un llop jove va ser capaç de recórrer entre el 2020, el seu any de naixement, i el passat 2023 els 1.240 quilòmetres que separen Nordhorn (Alemanya) de Vilaller, a la comarca de l’Alta Ribagorça. El 2022 va passar per França.

Segons va informar ahir la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), participant del projecte –en el qual s’ha fet una comparativa de mostres en laboratoris genètics dels tres països–, es tracta d’un dels moviments de dispersió més llargs realitzats mai al món per un exemplar de Canis lupus. Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s’havien registrat eren de 1.092 quilòmetres entre Noruega i Finlàndia el 2007, i 880 entre Alemanya i Bielorússia el 2009.

La troballa sorgeix arran de la localització fa un any d’uns excrements trobats pel Grup Especial Caní (GEK9) dels Agents Rurals en el marc del seguiment del llop que porta a terme el cos i que coordina l’agent Gabriel Lampreave, conjuntament amb el Govern de la Generalitat. En concret, els excrements d’aquest llop es van detectar el 13 de febrer del 2023 a l’Alta Ribagorça gràcies a la utilització de gossos especialment ensinistrats pel GEK9 per identificar matèries fecals de grans carnívors.

Albirament d’un conductor

L’anàlisi genètica realitzada pel laboratori de la UAB va indicar un llinatge w1 referit a la població de llops d’Europa central i oriental, que va ser el primer cas de detecció d’aquest tipus a Espanya. El mateix llop detectat a Catalunya ja havia sigut localitzat el 17 de juny del 2022, quan un conductor va identificar i va enviar una fotografia a les autoritats locals d’un cànid que corria per una carretera a la comuna de Fleurey-lès-Faverney (Alt Saona, França).

Atès que aquest individu portava un tret genètic que es produeix amb freqüència a Alemanya i zones adjacents al centre i al nord-est d’Europa, es va enviar una mostra per a una anàlisi creuada al laboratori alemany, que va revelar que la mostra coincidia amb un mascle que constava a la seva base de dades genètica. Aquest tipus de llops s’estan estenent per Europa gràcies a una protecció legal iniciada a partir de finals dels anys 70, i són coneguts per la seva plasticitat de comportament i la seva capacitat de dispersió a llarga distància, que es pot estendre per centenars de quilòmetres.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a principis del segle XX, tot i que a partir de l’any 2003 es van començar a portar a terme les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i el Ripollès.

Dues dècades després, a Catalunya no hi ha una població reproductora estable de llops, tot i que hi ha presència d’individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de la població de llops presents a França. Actualment, existeixen quatre exemplars de llop identificats genèticament a Catalunya –tots mascles–, i en els últims cinc anys no s’ha detectat cap femella, per la qual cosa no hi ha evidències de reproducció.