Un estudi diu que ajudar els fills amb els deures no sempre és bo

L’estudi mundial més important sobre els deures escolars reflecteix que la implicació de la família només és positiva si fomenta l’autonomia de l’alumne i contraproduent si aquesta s’entossudeix a utilitzar estratègies diferents del docent, se cenyeix a controlar el temps o directament assumeix les tasques. Són conclusions d’un estudi portat a terme per científics de les universitats de Mississipi (EUA), Bohai (la Xina), Oviedo (Espanya) i del Centre de Neurociència Cognitiva i Cerebral (Liaoning, la Xina), basat en l’anàlisi d’investigacions dels últims 30 anys, amb gairebé 380.000 participants.

El catedràtic de Psicologia Educativa de la Universitat d’Oviedo, José Carlos Núñez, explica que l’ajuda dels pares i les mares en les tasques escolars només és rellevant a primària (6-12 anys), no així a secundària o batxillerat, i els resultats no són diferents en funció de les matèries.

"En general, sempre s’ha pensat que en assignatures com matemàtiques podria ser més important la implicació dels pares. I no és així, en totes les matèries és igual", afegeix el catedràtic, que investiga sobre els deures escolars des de principis del 2000.

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

Segons l’Organització Mundial de la Salut, un 25% de les nenes i un 34% dels nens espanyols d’11 anys diuen sentir-se pressionats pels deures, i el percentatge puja amb l’edat: un 55% als 13 anys i un 70% als 15 anys. Aquestes xifres situen Espanya com un dels països en què la joventut percep una pressió més elevada derivada d’aquestes tasques.

A nivell global, detalla Núñez, "les conclusions de l’estudi mostren un efecte negatiu en el rendiment acadèmic, però la conclusió no és ‘pares, no ajudeu’, perquè cal tenir en compte múltiples dimensions". L’ajuda és negativa o nul·la si no està centrada a enfortir l’autonomia de l’alumne, donar suport a les seves idees i la seva motivació, afegeix el psicòleg.