Els simis i les seves bromes ‘cunyades’

Evolutivament parlant, l’humor és un signe d’intel·ligència. La capacitat de fer una broma és una mostra que l’individu és capaç de socialitzar en grup, de reconèixer els sentiments dels altres i fins i tot d’anticipar-se davant possibles reaccions que podrien causar els seus gestos. En els humans, les rialles i les bromes apareixen a partir dels vuit mesos d’edat. ¿Però què passa amb els altres simis? Segons apunta un estudi internacional liderat per l’Institut Max Planck de Comportament Animal, l’humor també forma part de la vida d’orangutans, ximpanzés, bonobos i goril·les. I sorprenentment, és molt similar al dels cunyats humans.

Fa dècades que primatòlegs com Jane Godall argumenten que tant els simis com els ximpanzés, per exemple, tenen comportaments bromistes. Però ara, per primera vegada, un estudi ha revisat i analitzat en detall aquest fenomen en quatre espècies de primats. "Es tracta d’animals estretament relacionats amb nosaltres els humans, que també participen en activitats socials, riuen i mostren una comprensió sofisticada dels comportaments aliens", comenta Isabelle Laumer, una de les investigadores que ha liderat aquest treball. "L’estudi d’aquest fenomen podria donar pistes per entendre els orígens de l’humor", afegeixen els especialistes que han elaborat aquest estudi.

Interaccions espontànies

La investigació s’ha centrat a analitzar interaccions socials espontànies en grups d’orangutans, ximpanzés, bonobos i goril·les que habiten en alguns de zoològics del globus. En total, segons relaten els experts, es van identificar 18 dinàmiques de burla diferents. En la majoria de casos, les bromes giraven entorn de comportaments ideats per provocar una resposta en l’altre o, almenys, cridar la seva atenció. "És bastant comú veure els simis bromistes agitant repetidament una part del cos per cridar l’atenció, colpejant o punxant els altres o fins i tot estirant-se els cabells per arrencar una rialla", comenta Erica Cartmill, que és una altra de les primatòlogues que ha liderat el treball.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

L’humor dels primats consisteix, essencialment, en interaccions espontànies, divertides i "lleugerament assetjadores o provocatives". Segons expliquen els experts, es tracta d’una dinàmica molt semblant al que passa entre humans. Però amb una diferència. "Només riu el que fa les bromes", expliquen els experts. "Les burles entre simis són unilaterals, la majoria de vegades provenen d’un únic provocador i poques vegades són recíproques", apunten els primatòlegs. És a dir, que només riu el que ha fet la broma. Una cosa que també es produeix quan els humans expliquen acudits dolents. Els autors d’aquesta anàlisi assenyalen un paral·lelisme entre les bromes d’aquests primats i les que realitzen els nadons en els seus primers mesos de vida.

"Des d’una perspectiva evolutiva, això suggereix que tant les burles com la capacitat cognitiva per realitzar-les poden haver sigut presents en l’últim gran ancestre comú que compartim amb els altres grans primats, que va viure fa uns 13 milions d’anys", comenta Laumer sobre això. "Aquest estudi dona algunes pistes per continuar estudiant l’origen i l’evolució d’un comportament multifacètic com és l’humor", conclou la científica.