Creada una xarxa de missatgers per conscienciar de la crisi climàtica

No hi ha millor antídot davant el negacionisme que la informació de qualitat. Aquesta és la premissa amb la qual arrenca Verificat pel Clima, una iniciativa de les Nacions Unides, TikTok i Purpose per "parlar més i millor" de crisi climàtica i sostenibilitat a les xarxes. L’objectiu, segons els impulsors del projecte, és crear una xarxa de missatgers climàtics per a, d’una banda, desmuntar notícies falses que es viralitzen en aquestes plataformes digitals i, d’altra banda, proporcionar informació de qualitat sobre qüestions mediambientals. Aquest projecte aterra ara a Espanya de la mà d’una desena de científics, activistes i comunicadors climàtics. Entre ells, la periodista científica i mediambiental d’EL PERIÓDICO Valentina Raffio.

Aquesta iniciativa pionera ja s’ha posat en marxa als Emirats Àrabs i el Brasil. Ara, amb la incorporació d’Espanya al projecte, serà la primera vegada que es desplega una xarxa d’aquest programa a Europa. "La lluita climàtica és el moviment social més gran i més important de la història. Cada vegada més gent s’està afegint a aquesta reivindicació. I sempre del costat de l’esperança", assenyala Jeremy Heimans, cofundador i president de Purpose, una de les entitats que estan coordinant aquesta campanya.

"Necessitem informació precisa, científica i en espanyol sobre solucions climàtiques perquè aquesta crisi ens afecta a tots. Verificat pel Clima és una oportunitat d’apostar per la integritat de la informació", afegeix Leticia Alvarez Reguera, de les Nacions Unides.

L’acabada d’estrenar xarxa espanyola d’agents de verificat està integrada per una desena de persones de diferent perfil: la meteoròloga Isabel Moreno (@isabelisamoren); la model, activista i jurista ambiental Clara Tomé (@iamclaratome); l’escriptora Irene Baños Ruiz (@irenebanosr); l’educadora ambiental Laura Reboul (@lr_reboul__); l’activista climàtica Maria Serra (@petitameractivist); la reportera i activista Mar Sala (@MarSala___); la meteoròloga Mar Gómez (@margomezh); el creador de contingut Mario Caravera (@mariocaravera); l’ambientòleg i divulgador científic Diego Castiñeiras (@ecodiuku); la periodista i mobilitzadora climàtica Sara Martínez (@sahlalalalalaland), i la periodista Valentina Raffio (@raffiovalentina).

Rigorosos i responsables

A partir d’ara, i durant els pròxims mesos, els integrants d’aquest projecte treballaran de manera coordinada per crear continguts a les xarxes parlant de diferents facetes de la crisi climàtica així com d’accions individuals i col·lectives que podem impulsar per crear un món més sostenible. "Necessitem una comunicació climàtica més rigorosa i responsable. Una que sigui capaç d’alertar sobre la gravetat de la crisi climàtica i, al seu torn, d’oferir solucions per aturar aquest problema", explica Isabel Moreno, una de les integrants d’aquest projecte. "Si alertes sobre un incendi no només has d’assenyalar les flames sinó també on és la porta de sortida", afegeix aquesta especialista.

Un altre dels grans reptes és, segons l’opinió de la física i divulgadora Mar Gómez, el d’"explicar que aquesta crisi no entén de colors polítics". "Hi ha qui encara creu que la defensa del medi ambient és una mica partidista, però no hi ha res més allunyat de la realitat. Si alguna cosa ens ensenya la crisi climàtica és que som tots al mateix barco per frenar aquest problema", comenta. "Els comunicadors climàtics hem de ser sincers i transparents. Parlar sense embuts de què sabem i què no. I alertar sobre el seu avanç però sense caure en l’alarmisme", afegeix Gómez.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

"Hem de trobar noves maneres de comunicar aquesta crisi", comenta l’activista Maria Serra, que es va iniciar en l’ecologisme quan tenia 16 anys i, junt amb altres companys, va fundar el moviment Fridays for Future de Barcelona. "Durant anys s’ha parlat d’aquesta crisi mostrant imatges d’ossos polars i desglaç. Però va molt més enllà d’això. També és parlar de justícia social, de com entre tots podem construir un món millor", comenta Serra. "És imprescindible parlar de dades, informes i ciència. Però també cal apel·lar a l’empatia", afegeix aquesta activista.

Són cada vegada més les activistes que, a més d’assenyalar el problema, aposten per fer èmfasi en les solucions per fer front a aquesta crisi. "Si només parlem de com de malament que està tot, al final la gent s’enfrontarà a aquestes notícies amb ansietat o atipament. I no. Necessitem coses que mobilitzin, que serveixin d’inspiració, que provoquin un canvi", comenta Sara Martínez, periodista mediambiental i mobilitzadora climàtica. Un exemple, segons explica Martínez, és el que ha esdevingut amb la crisi dels pèl·lets de Galícia. "Si només parles de la contaminació provocada pels plàstics sents que tot està perdut. Però si expliques totes les campanyes de neteja, els grups de treball i les iniciatives ciutadanes que s’han creat per lidiar amb això llavors s’obre una bretxa d’esperança per continuar actuant", comenta. "Necessitem exemples i models per seguir", destaca.